![](https://www.catorze.cat/app/uploads/sites/16/2021/04/1200_14797191756434213307_451169521f_o.jpg)
Foto: lauren rushing
Versió de Josep Piera:
Plaer i amor, que engendren el desig,
i esperança, que puja aquests graons,
m’alegren molt, tot i la por del mal
que em fa patir, i m’enflaqueix la carn;
porte al cor continu foc sense fum,
i la calor no em surt de dins a fora.
Socorreu-me en el terme d’una hora.
Els símptomes demostren poca vida.
El metge savi no pren el cas per joc
si la febre no s’exterioritza;
l’ignorant veu el malalt que no crema
quan ell li toca el front, i el jutja sa.
El pacient no pot dir el seu mal
perquè, afeblit, té la llengua travada;
els gestos i el color bé descobreixen
el seu afany, que val tant com el dir.
Plena de seny, no cal dir-vos que us ame,
ja tinc per cert que n’esteu ben segura;
si bé mostreu que no teniu idea
d’allò que fa l’amor tan diferent.
Versió original (adaptada al català actual):
Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,
e esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna'm passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,
e port al cor sens fum contínuu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu me dins los térmens d'una hora,
car mos senyals demostren viure poc.
Metge escient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L'ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja'l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, ab llengua mal diserta:
gest e color assats fan descuberta
part de l'afany que tant com lo dir val.
Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual.
![](https://www.catorze.cat/app/uploads/sites/16/2021/04/1200_14797197009788472267749.jpg)
Ausiàs March. Una tria
Versió de Josep Piera
Tast de Clàssics
Reservats tots els drets d’aquesta edició:
EDITORIAL BARCINO, S. A.
«Tast del Tast» us convida a degustar la col·lecció «Tast de Clàssics», que ens permet gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana antiga des d'una sensibilitat contemporània. Escriptors i poetes actuals adapten les paraules del passat per fer-les més presents que mai.