Redacció
¿Ja saps quines lectures t'enduràs de vacances? Sortegem dos lots de quatre llibres publicats per Grup 62 perquè els llegeixis mentre descanses a la gespa, a la sorra o al sofà. D'una banda hi ha La possibilitat de dir-ne casa, de Marta Orriols, i d'altra, els tres premis: el Sant Jordi, Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà; el Ramon Llull, París érem nosaltres, d'Andreu Claret; i el Josep Pla,La llei de l'hivern, de Gemma Ventura. Per participar-hi tens diverses opcions. La primera, escriure'ns un correu a [email protected]* amb el títol Sorteig estiuenc, i dient qui t'agradaria que també guanyés el lot, i la segona, per les xarxes socials: a través d'aquest post d'Instagram, Facebook o Twitter, on també caldrà que etiquetis l'amic, el familiar, la persona que voldries que també rebés aquest regal. Si guanyes -ho anunciarem el dimarts 25 de juliol-, tots dos rebreu els quatre llibres a casa. Els guanyadors (via Twitter) són Montse Montoliu i Jordi Ingla.
París érem nosaltres narra la vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial. Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat.
«Van tornar caminant, travessant el jardí de les Tulleries i vagarejant per la ribera del Sena. Era una nit de lluna plena i el cel de París semblava inabastable. Tot era tan grandiós, monumental i polit, que la guerra quedava lluny, i quan ell li va explicar que els parisencs havien cultivat horts en aquells jardins, de la gana que passaven, ella no s’ho podia creure. Quan el pare li va mostrar on havia estat l’antiga seu dels alemanys, a la Place de la Concorde, li va semblar impossible, i li costava imaginar fanàtics com els de Draguignan arrossegant l’ombra de la Gestapo per la Rue de Rivoli. Si no fos perquè tenia presents les fotos dels nazis desfilant pels Camps Elisis, hauria pensat que l’ocupació havia estat un d’aquells malsons que la martiritzaven al camp d’Argelers».
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.
«Història viva del seu temps, la Lali. Testimoni privilegiat del progrés. Del nou confort, del nou benestar: del nou consum. De la vida moderna, tu, que ja era hora que elles també tastessin el gust de la contemporaneïtat, que ja l’ha palmat el podrit del Franco, que ja no hi ha crisi del petroli, que s’ha acabat la guerra del Vietnam, que l’ONU acaba de declarar l’Any Internacional de la Dona. I una efemèride més, encara: el primer fill de la Lali arriba al món el mateix any que arriben les primeres calça-gasses d’un sol ús. Beneïts dodotis! ¡Ni gota ni gota!
Per elles, la modernor serà un invent per no haver de tocar tanta mè. I això sí que és néixer amb la flor al cul, com a mare: la Lali era de la primera generació que no hauria de fregar a mà —al safareig, o a la pica, amb sabó de pastilla, ben neutre, de coco, si podia ser— els draps i draps i més draps de roba xopats de cacona i pixum que les criatures arribaven a enllardar cada dia. Perquè ben cert, allò que les criatures ja poden menjar glòria, ja.»
Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.
«Jo mai he sabut ben bé qui soc, cosa que en cap cas m’ha fet infeliç. Tenia les meves certeses, la intuïció, l’afany, l’alegria. D’alguna manera, aquest no saberme em definia. No he estat mai segura de què esperar de mi mateixa i no m’hi he capficat gaire, tampoc. Fins ara no m’ha faltat la força per sobreposar-me en els moments de pessimisme, que sortosament han estat ben pocs. Però mai he sabut qui soc. M’he anat buscant tota la vida.»
Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar. Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.
«En cada sobre que m’enviaves hi havia un tros d’escorça, un grapat de llavors, una cirera, i la teva lletra de llapis gruixut: "Si en aquest lloc on ets hi ha arbres, no estàs sola". "Si algú et fa sentir malament, fes com si estiguessis dins d’un tronc". "El teu roure diu que cada dia pensa en tu". "Les coses que cadascú porta dintre no les sabràs mai, però si les mires bé, veuràs que són les mateixes que les teves". "He acabat una cadira per quan tornis". "Si ets a l’extrem de la tristesa, seràs a l’extrem de l’alegria: de tot el que visquis en viuràs l’oposat, recorda el pèndol". "La teva arrel i la meva es toquen". I les cartes es van fer més llargues, l’última feia així: "No hi ha una sola persona important al món, n’hi ha moltes que ho seran i encara no les coneixes".»
* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per fer arribar llibres d'actualitat als lectors que tinguin ganes de participar (i, si pot ser, guanyar).
