Redacció
La poeta i cantautora Ivette Nadal va allunyar-se de les formes lligades a la cançó a L’Àngel i la infermesa del pensament. El seu nou poemari, Camí del text (Edicions Poncianes), continua en la mateixa direcció amb poemes breus, quasi aforismes, inspirats pel món filosòfic i sobretot pel pensament del filòsof Josep Maria Esquirol.
El poemari no renega del món líric ni el de la cançó, que formen part de la identitat d'Ivette Nadal, però l'autora se’ls qüestiona a partir d'haver trobat una nova veu, un nou camí sense mai final, combinant preguntes filosòfiques amb possibles respostes poètiques, sobre l’amor, la seducció, el pensament, el mot, l’amistat i la malaltia. Us n'oferim dos poemes.
Canto la veu parlada,
la veu de la mirada,
la veu del gest,
la veu del plor
i la que no parla.
Tela sobre tela
La realitat i el desconcert
no m’han deixat escriure’t un poema.
Però voldria ara
tornar al menjador de sant Pau
i que em seguissis conduint de la mà
per una realitat modernista,
i així faria desfilar mes tristeses…
Llavors,
tu
em vestiries la fragilitat
i em posaries una branqueta d’espígol a la solapa.
© d’aquesta edició: Edicions Siderals, SL
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
