Joan Miró: «Vull ser pintor»

"No tinc cap dubte que vostès m'acabaran donant la raó", va escriure Joan Miró als divuit anys, després d'anunciar als seus pares que es volia dedicar a la pintura.

Nascut el 20 d'abril de 1893 a Barcelona, el pintor, escultor, gravador i ceramista va ser un dels màxims representants del surrealisme. Va morir a Palma el 25 de desembre del 1983, havent assolit la consagració i el reconeixement internacional. De les seves relacions amb amics, familiars i companys d'ofici se'n conserven prop d'un miler de cartes. L'Editorial Barcino i la Fundació Joan Miró les han reunit a Epistolari català Joan Miró 1911-1945. La transcripció s'ha fet respectant minuciosament l'ortografia i la puntuació dels documents originals. El recordem entrant a la seva intimitat.
 

A Miquel Miró. Barcelona, 2 d'abril de 1911

Después de esto, paso à participarles un asunto, que no dejará de extrañarles, cuya sola idea, con sus luchas, hace 1 año no me deja tranquilo, atormentando mi mente.
 
[…]
 
He pasado 2 años prisionero en un despacho, donde he hecho el sacrificio de no poder admirar las grandes bellezas de la naturaleza que à mi me tienen enamorado.
 
Me he dedicado al comercio, sin tener ninguna vocación por él, solo dejándome guiar por Vdes, que no conocen bien à fondo mis verdaderas aspiraciones y yo, por otra parte, sin háber consultado antes mi corazón, y no escuchando la voz de mi conciencia de que llamaba por la pintura para la cual he nacido.
 
Renuncio, pués, à mi vida actual para dedicarme à la pintura.
 

A Miquel Miró. Barcelona, 9 d'abril de 1911

Lo que lamento vivamente es el mal sentido completamente opuesto à mis aspiraciones, con que han interpretado mi carta.

Dicen que en la vida del trabajo he de encontrar mi porvenir. ¡Acaso no busco este porvenir en el propio trabajo!

[…]

Mis aspiraciones son bastante más elevadas que las de llegar à ser un bohemio, pués me siento con fuerzas sobradas para ocupar un buen puesto en la pintura.

Califican de descabelladas mis ideas, cuando he tenido por profetas de mi porvenir personas cuyo cerebro no les tambalea y de reconocido talento. Recuerdo a mi pobre tio Pepe (q.e.p d.) cuando à la última vez que vino à abrazarnos al hablar sobre mi futuro, y reconociéndome nacido para cultivar la pintura dijo: ¡Y quién sabe si será artista!

No tengo ninguna duda en que Vdes acabarán por darme la razón.
 

A Bartomeu Ferrà. Barcelona, tardor de 1914

So content dels meus esforços per a vencer la forma; els meus estudis de tacte han devingut feconds; amb ells he adquirit una visió viva de la forma; les meves obres son millor construides que les que tu vegeres. Crec que seguint aquesta orientació pedagògica arrivaré a dibuixar be. Ço requereix emprõ una gran força de voluntat... a l'home li cal la lluyta. Aixís parla Goethe en "Eridon i Amina".
 

A Josep Francesc Ràfols. París, 14 de març de 1920

He vist exposicions dels moderns. Els francesos están adormits. 

Exposició Rossenberg Obres de Picasso i Charlot. Picasso, molt fí, molt sensible, molt pintor. Visita que li ferem al taller, fa decaure l'esperit. Tot está pel marxand, per la pesseta. La visita an En Picasso sembla que anem a visitar a una bailarina que té diversos amants. Charlot superat pel nostre Vayreda. An altres llocs he vist teles de Marquet i Mattisse, en tenen de molt boniques, peró en fan moltes perqué si, només pel marchand i per la pesseta. En les galeries es veuem moltes bestieses sense solta ni volta. La tradició francesa está rompuda. Aquella pluja de colors i llum dels grans impressionistes recollida pel clássic Cézanne per a fer-ne obra de museu resta estancada. Després de l'impressionisme, ve l'anarquia -salvant l'obra dels Matisse, Marquet, etc., quan aquets resten purs, inmaculats.

Esforç ordenador del cubisme. Sota la gran disciplina cubista dels Bracque, Picasso, hi viuen un exércit de parásits. Exposició dels cubistes a les Galeries La Boétie.
   
Un homenatge al pur, sensibilíssim Maurice Utrillo!
   
La jove pintura catalana es infinitament superior a la francesa; ting absoluta confiança en la intervenció salvadora de l'Art catalá. Quan Catalunya permetrá que els artistes purs puguin guanyar lo just per menjar i pintar? Aquesta aspresa en que Catalunya tracta les coses d'esprit potser sigui un calvari redentor. Els francesos (i Picasso!) están perduts perqué troben el camí pla i pintien per vendre.
 

A Pablo Picasso. Barcelona, 28 de desembre de 1920

Amigo Sr. Picasso:

Dentro los primeros días de Febrero volveré a Paris. Antes de marchar iré a saludar a su Srã. Madre. Si V. desea algo de ella prevenguela, que yo tendré mucho gusto en complacerle. Le desea muy feliz año 1921, su muy admirador
 

A Salvador Dalí Cusí (pare). París, 20 de maig de 1929

He tingut sempre la més gran confiança en el seu fill, i és per això que ací he aprofitat sempre tota ocasió per a parlar d'ell, absolutament convençut com estic del seu pervindre que sens dupte será esclatant.

[...]

Els començaments d'un pintor, materialment parlant, com vostè veu no son aquí fabulosos, però lo que cal a tot preu i el seu fill ha lograt, és ésser ben llençat, tot lo altre ja vé amb el temps.
 


Epistolari català Joan Miró 1911 - 1945


© Edició de Joan M. Minguet, Teresa Montaner i Joan Santanach
© d'aquesta edició: Editorial Barcino i Fundació Joan Miró, 2010

Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.