Al rètol rosa hi diu "Women Only", però els vagons per a dones funcionen només en hora punta. Foto: M.C.A la classe sobre poesia catalana contemporània que he fet aquest matí a la TUFS (Tokyo University of Foreign Studies) he demanat tres voluntaris per llegir uns poemes. Han sortit tres noies. Els he dit, mig en broma i mig seriosament, que les japoneses són més valentes que els japonesos, comentari que les noies han acollit amb somriures tímids però satisfets.
Al contrari del que em vaig trobar a la Universitat Hosei, aquest cop els alumnes no eren experts en la matèria ni tenien coneixements de català. Es tracta dels alumnes d'una assignatura genèrica sobre cultura catalana que imparteix la professora Raquel Vila. Abans d'arribar al segle XXI els he parlat de tres poetes del segle XX: Joan Salvat-Papasseit, Joan Brossa i Maria-Mercè Marçal.
Parlar de Marçal m'ha permès introduir el tema del feminisme, una qüestió encara incòmoda al Japó. Tradicionalment, a la dona japonesa no li calia treballar, era el marit qui portava els quartos a casa mentre la muller tenia cura de la llar. Paradoxalment, una generació de dones molt preparades –sovint amb estudis superiors– es va quedar tancada a casa mentre els homes feien avançar el país.
Més endavant, la davallada de la natalitat i la necessitat de ments i braços productius va portar la incorporació de dones i d'immigrants al mercat de treball nacional. Però encara avui les dones troben moltes barreres en el desenvolupament professional. M'explicava la Teresa, responsable de les activitats culturals de l'Instituto Cervantes (una gaditana que porta tres anys a Tòquio) que sovint assisteix a reunions de feina en les quals és l'única dona i on li costa aconseguir el respecte dels seus interlocutors japonesos.
Malgrat tot, darrerament s'està estenent entre les dones japoneses la idea que elles també poden ser fortes i fer aportacions decisives a la societat. Una injecció de moral ha estat la victòria de les Nadeshiko, l'equip nacional de futbol femení, al campionat del món de l'any passat. Sigui a base de gols o de versos, les noies avancen amb passos curts però ferms.
"Un viatge literari atípic al Japó" és una secció de Montserrat Costas, que durant una setmana es va dedicar a escampar la llavor de la poesia contemporània catalana a Tòquio.
