Aquests nois han tingut mala sort amb Benzaiten, però se l'endurà el vent. Foto: M.C.
Sisè dia al Japó. Primer dia sense cap compromís literari i primer dia sense pluja, de manera que he fet una mica de turisme fora de Tòquio, la mateixa idea que han tingut uns quants milers de persones que han omplert els trens i han fet servir els paraigües com a ombrel·es (moníssimes, és clar).
He anat a Enoshima, l'illa dels gats, tot i que feia tanta calor que de gats no n'he vist ni un fins que no s'ha post el sol. Allà hi ha el temple de Benzaiten, l'única deessa dona de les set deïtats japoneses de la fortuna.
Els japonesos són gent molt pràctica, fins i tot en la religió. Agafen el millor de cada casa: sobretot del budisme i del sintoisme, però si els agrada el Nadal cristià també l'adopten sense cap mena de mania. Als temples es venen tota mena d'amulets de la bona sort, evidentment amb un alt grau d'especialització: per tenir sort en els estudis, en la feina, en l'amor, amb els diners, però també per qüestions més específiques com ara treure's el carnet de conduir, jugar a la borsa o no tenir mal de queixal. Fins i tot he vist com en recintes sagrats venen amulets infantils amb figures de Hello Kitty. Com que de meigas, haberlas, haylas, m'he comprat un amulet fabulós tres en u perquè Benzaiten em proporcioni sort en la feina, en l'amor i en l'art. Per set-cents yens, una autèntica ganga.
D'amulets i conjurs n'hi ha de moltes menes. Hi ha una espècie de murs dels desitjos especials per als mals d'amor on es poden penjar unes targetes de color rosa amb cors impresos, on cadascú pot escriure el seu desig relacionat amb els problemes sentimentals. També hi ha uns papers amb la bonaventura escrita amb tinta invisible que s'han d'anar a mullar a una font en forma de drac perquè aparegui el text i es pugui llegir. Però la modalitat que m'ha semblat més interessant són unes tires de paper que cadascú agafa a l'atzar i on hi ha escrites prediccions de futur. Si la predicció és bona, perfecte, et guardes la tira i te'n vas content a casa. Si la predicció és dolenta, cap problema: la pots deixar allà lligada perquè se l'endugui el vent. Així, tothom guanya.
"Un viatge literari atípic al Japó" és una secció de Montserrat Costas, que durant una setmana es va dedicar a escampar la llavor de la poesia contemporània catalana a Tòquio.
