Text escrit arran de L'imperatiu categòric, una obra de Victoria Szpunberg, interpretada per Àgata Roca i Xavi Sáez. Fins al 30 de març al Teatre Lliure de Gràcia.
Fa sol, els arbres ja verdegen i per fi han acabat les obres del carrer. Estaries contenta, si no fos que aquest matí has rebut la trucada de l'administrador de la finca: "En un mes, has de deixar el pis". No has tingut cap dret a rèplica i portes tres hores navegant entre anuncis. L'últim no només ha estat la gota que feia vessar el got, sinó que t'ha ofegat amb un doll d'adjectius: "Pis de disseny preciós, moblat amb mobles magnífics, concretament gamma Corte Inglés. Molt ampli i lluminós. Impecable. Una habitació, amb aire condicionat, exterior a carrer, cuina totalment nova, preciosa. Caixa forta. Preu: 1.050 euros. Contracte Temporal".
Has estada temptada de trucar per veure'l i imaginar-te una vida amb una cuina lluminosa, mobles del Corte Inglés i, sobretot, un sou que et permeti gastar-te, tu sola, més de mil euros de lloguer. Al final, te n'has desdit. L'única paraula que et lliga amb l'anunci és temporal. Tot a la teva vida ho és: la feina, les relacions i, ara, el pis. Així que amb un cop de mal geni, has plegat l'ordinador, i has acceptat la invitació d'una amiga per anar al teatre.
–¿L'imperatiu categòric?
–Sí. Al Lliure de Gràcia.
–¿No serà una pallissa?
Això us dèieu fa una setmana i ara ja ets a la fila tres, seient cinc. Necessites ventilar-te, tot i que el títol et fa tremolar, però aleshores surt l'Àgata Roca i t'explica, més o menys, la teva vida. Més que explicar-te-la, l'encarna. Tu ets ella. Bé, tu ets la Clara G., el personatge que ha escrit la Victoria Szpunberg. Et sents com aquesta professora de filosofia a punt de ser desnonada, amb un veí que no la deixa dormir de tan alta que té la música, un cap de departament pretensiós que li ha robat la plaça, un tinder fatxenda que només parla d'ell, un venedor de pisos mentider i un psiquiatre que deriva els pacients a altres especialistes. Tots estan interpretats per Xavi Sáez perquè tots són iguals: actuen per imperatiu categòric. Només ella se n'adona mentre els cita Kant i els cita Kafka i va captant que no se l'escolten.
Has rigut, malgrat el drama, i ara, a casa, tornes a navegar d'Engel & Völkers a Pisocompartido.com, de promesa a desastre, de pis lluminós a soterrani amb escarabats. Surts del pis, encara teu, per anar al súper, omples el carro només d'ofertes, oblides la contrasenya de la targeta, una bicicleta per poc no t'atropella, et trobes a l'ascensor el veí que mai no es dutxa, aquest sí que no l'enyoraràs. Ja no fa sol, els arbres tenen set i el carrer on han acabat les obres aviat ja no serà el teu carrer. Ets la Clara G., sí, per això un dia faràs com ella, agafaràs els imperatius per les banyes, faràs un gir categòric, i seràs, ai làs, la reina del mambo. ¿T'hi atreviràs?
"Ad libitum" és una secció de relats escrits per Ada Castells després d'haver anat al teatre.
