Text escrit arran de veure Conqueridors, al Teatre Goya, escrita i interpretada per Ramon Maudala, amb Moha Amazian, Xavier Bertran, Roger Coma, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel i Vanessa Segura, dirigits per Josep Maria Mestres.
I tu que et pensaves que Jaume I era una parada de metro de la línia groga i ja està. Bé, sí, ja sabies que era un rei, però tampoc no t'hi havies parat a pensar gaire: entre Urquinaona i la Barceloneta, no et quedava prou temps per a reflexions històriques. A més, tu eres dels qui creia que els catalans no som de monarques, per allò de no encertar-la prou a l'hora d'apostar per una dinastia, però ahir vas anar al teatre Goya, els fonaments patris se't van remoure i el vassallatge se't va revifar. A l'escenari et van fer cinc cèntims del personatge. Mai no havies rigut tant amb una lliçó d'història.
Es veu que el rei, en Jaume, fornicava amb la reina Violant, vestit i sense ganes; tallava llengües de bisbes lleidatans massa llepes, i passava els sarraïns per l'espasa com qui talla formatge. Tant era un pobre orfe utilitzat pels nobles corruptes com un monstre ambiciós i dèspota, i el que és més important: el seu espectre continua entre nosaltres. Alerta: és tan masclista, racista i miserable com fa vuit-cents anys i amb la capacitat intacta de fer de mirall de les nostres misèries.
Ho podeu comprovar si aneu un d'aquests dies al Goya. Veureu un munt d'actors que estan fent una sèrie televisiva sobre Jaume I, veureu com el desventurat protagonista no se n'acaba de sortir perquè li falta tremp, i veureu com l'esperit del rei l'auxilia, oportú, i li desmenteix, un per un, tots els tòpics del mite. Jaume I de ficció i Jaume I de veres dialoguen, de vós, és clar, i el darrer manté el català medieval, aquesta és una de les cireretes de l'obra, car fa riure de valent, amb incorreccions polítiques incloses.
Del diàleg entre el present histèric i el passat calamitós en sortirà una conclusió: això de conquerir territoris, ànimes o èxits és molt cansat. La felicitat es troba en altres territoris més relacionats amb fer vacances, enamorar-se o poder tornar a casa. Cadascun dels personatges ha d'arribar a aquesta conclusió, si és que no vol passar-se la vida al purgatori dels insatisfets.
"Ad libitum" és una secció de relats escrits per Ada Castells després d'haver anat al teatre.
