Text escrit arran d'Instruccions per fer-se feixista, de Michela Murgia, interpretada per Mercè Arànega a La Villarroel. Es dona la circumstància que l'autora d'aquest text, l'escriptora sarda Michela Murgia, ha mort d'un càncer aquest estiu, en concret el 10 d'agost. El feixisme, en canvi, continua viu.
Sí, ja t'havien avisat que la piscina municipal és plena de xarnegos, però el que has vist avui no t'ho esperaves. Hi has arribat d'hora per agafar el millor lloc, sota el desmai, i només has pogut estar tranquil mitja horeta. Just al costat se t'ha instal·lat una família de sudaques amb els fills més cridaners del planeta. La Jeni, la Sarajane i el Yonatán no han parat de tirar-se en bomba mentre els pares els cridaven perquè vinguessin a menjar l'arepa o l'empanada o qualsevol d'aquestes porqueries que mengen als seus països.
Has hagut d'emigrar, sí, tu, prop dels vestuaris, amb la mala fortuna que un parell de bolleres s'estaven fent petons estirades a la gespa, les molt desvergonyides. Has callat perquè ja saps que ara, amb tot això, no es pot dir res, és clar, però quan, mirant-les de reüll, t'has adonat que no portaven la part de dalt del biquini, t'has alçat cap a recepció per alertar-los de la falta. Quina ha estat la teva sorpresa quan t'han dit que, aquest any, la normativa permet una indecència com aquesta. Però, si hi ha criatures!, has exclamat. La molt poca-solta de l'entrada ha posat uns ulls com taronges i t'ha respost:
–Des de quan les tetes fan mal a les criatures?
Mentre t'ho deia, l'acabose: ha entrat una joveneta amb un burquini, i és que entre poc i massa. La pobra anava tan tapada que feia calor només de veure-la. No hi ha dret. Que en aquells països de moros facin el que vulguin, però que a casa nostra no ens facin presenciar les seves barbaritats.
No sabies on posar-te i has decidit fer uns llargs abans d'anar-te'n. T'has tirat de cap i va i la socorrista ha vingut a renyar-te, a tu, l'únic decent de la piscina:
–Escolti, senyoreta, jo a casa meva, faig el que em surt dels collons, encara m'haurà de dir què he de fer, una noieta de vint anys –has cridat, emprenyat.
T'han expulsat de la piscina, és clar, per violent i sexista, quins pebrots! Sort que aquest vespre encara ets a temps d'anar al teatre a seguir les Instruccions per fer-se feixista. Diuen que falten pocs dies perquè la treguin. A veure si et donen idees, que ja en tens els ous ben plens, de tanta tonteria.
"Ad libitum" és una secció de relats escrits per Ada Castells després d'haver anat al teatre.
