Sobre Hit me if I’m pretty, de Juana Dolores, que es pot veure a l’Antic Teatre fins al 6 d'agost.
Heu quedat per sopar al pati de l’Antic Teatre, un lloc que mai no havies trepitjat. Tu ets més de sobre la Diagonal, però t’ha fet gràcia aventurar-te tan avall. Al Ken li agrada proposar-te aventures, com n’és de trapella, el teu enamorat! Has vist que s’hi feia una funció de la Juana Dolores. El nom t’ha sonat. “Està de moda”, et va dir no sé qui, “S’ha fet viral”. ¿Viral? ¿De moda? T’hi has animat. Has triat el vestit de flors, un mocador i les espardenyes de vetes a joc. El taxi no t’ha pogut deixar a la porta.
Una hora llarga després, el Ken t’ha vist sortir de la sala en un estat de consternació. Avançaves lenta cap a ell, els ulls humitejats, com si acabessis de rebre una pallissa. Segur que se t’ha corregut el rímel. Ell, sempre tan decidit, no sabia què fer. Ha trigat a preguntar-t’ho:
–¿T’ha agradat?
–Fastigós.
La paraula ha caigut com un meteorit.
Després has vist que ho havies d’aclarir i, encara sota els efectes de la funció, t’ha sortit un vòmit ben impropi de tu:
–Fastigós com la violència en contra de les dones i la justícia injusta que l’ha de combatre; fastigós com el capitalisme explotador i sibil·lí i devorador; fastigós com el sexe no consentit i el consentit, quan el veus des de fora, pornogràfic tot ell, explícit, vulgar, una fel·lació sense fi, jura’m, Ken, que tu i jo mai no farem aquestes porcades; fastigós com el meu palau mostrat per unes mans d’ungles roses i perfectes; fastigós com un atestat policial, mal redactat, obtús; fastigós com una masturbació en viu i en directe; fastigós com el taconeig violent acompanyat de consignes; fastigós com menjar xiclet, sí, menjar xiclet fent soroll, sí, amb la boca oberta, sí…
La mà del Ken ha reposat sobre les teves espatlles. Era un intent d’abraçada, per aturar-te, però te l’has espolsat amb un gest maleducat i has alçat encara més la veu:
–Jo era aquell xiclet, dins d’aquella boca, tota jo rebregada, ensalivada, violentada, a punt per ser expulsada, tota jo feta un nyap enganxifós i insípid, sense ni la dignitat ferma d’un pinyol de cirera.
Has callat. El Ken tampoc no deia res. Reclamava en silenci un retorn a la teva frivolitat lleugera com una brisa primaveral. Tu sempre tan femenina, tan lluminosa i avui semblaves un monstre embogit. ¿On era la seva Barbie? L’has mirat als ulls, seriosa i t’ha sortit una veu ronca:
–¿Saps què és més fastigós? Que tot era veritat.
"Ad libitum" és una secció de relats escrits per Ada Castells després d'haver anat al teatre.
