Text escrit arran d'Una Illa, de l'Agrupación Señor Serrano, al Teatre Lliure, que es pot veure fins al 9 de juliol.
Hi has anat amb ganes. Fa anys que els de l'Agrupación Señor Serrano (que tu sempre tens la mania d'anomenar Soler Serrano) et sorprenen. Són intel·ligents, enginyosos, potents. Impacten. Et reconcilien amb la tecnologia aplicada a les arts. T'has assegut a la fila 6. En un costat hi tens l'Oriol Puig, el crític de Núvol; a l'altre, el Jordi Carrión, un assagista que fa temps que no veies. La peça s'obre en fosc i treus els fulls a les palpentes per prendre notes. Busques el boli dins la bossa. T'incomoda fer soroll. Esperes que augmenti el volum de la música. Són la Soler Serrano, ai, no, la Señor Serrano, tard o d'hora t'ensordiran. No falla. Quan arriben al nivell atronador, tornes a furgar la bossa. Vols anotar que Una illa ha començat amb una sola ballarina a l'escenari i amb un "¿Qui ets?" escrit en una pantalla. La resposta (falsa) no la diràs. Si la voleu saber, aneu al Teatre Lliure, penses.
De la bossa, en treus el mòbil, la funda de les ulleres, l'agenda, el bitlleter, els halls de menta... ¿i el boli? ¿El boli? ¿El boli? El boli no hi és. Punyeta. Ho hauràs de retenir tot en la teva misèrrima memòria. Maleeixes la bosseta d'estiu, també misèrrima. T'inquietes. ¿I si li demanes un boli al Puig? No, ell està anotant coses, coses que tu també hauries d'anotar. ¿I al Carrión? Tampoc, sembla massa concentrat, potser està generant idees d'assagista.
T'adones que et trobes en una situació similar a la de la protagonista. Tens un problema: necessites l'altre. Sola no te'n sortiràs. Intentes retenir com a mínim una frase de l'obra: "La imparcialitat engendra monstres". Te la dius molts cops per no oblidar-la. T'ha agradat, en aquests temps preelectorals, però amb el teu mantra particular corres el risc de perdre el fil de la conversa entre l'Agrupación Señor Serrano i la Intel·ligència Artificial. Aquesta és una de les singularitats que proposen: la peça està feta amb IA, però a tu no és el que més t'interessa. Saps que a l'obra es parla de la possibilitat de construir un nosaltres, aquest és el rovell de l'ou que busques. La IA diu que hem d'aprendre a comunicar-nos amb l'altre (¿demanar-li el boli?), pactar-hi (¿demanar-lo a canvi d'un halls de menta?), combatre junts l'amenaça compartida (¿animar-lo a lluitar perquè els bolis no s'extingeixin?).
Et resignes a sobreviure sense cap possibilitat de prendre notes en la foscor. Et deixes endur per la proposta poètica (odies l'adjectiu, ja en buscaràs un de millor quan tinguis boli). T'hipnotitzen la música, la dansa, la conversa projectada entre l'Agrupación Señor Serrano i una IA enamorada de les metàfores, el llençol groc que s'infla amb l'aire, la bombolla que ha acollit els ballarins, i un nosaltres que batega: ara és possible, ara és una quimera.
Quan toca aplaudir ja t'has oblidat del boli. El problema que et pesa és un altre: ¿Serem realment capaços de construir un nosaltres per fer front a la gran tempesta que ens espera? A casa, encenc l'ordinador i li faig la pregunta al ChatGPT. Em respon, diligent, en segons:
«No puc afirmar amb seguretat si som capaços de construir un "nosaltres" per fer front a una gran tempesta que pugui esperar-nos en el futur. No obstant això, com a espècie, els éssers humans han demostrat una gran capacitat d'adaptació i de resolució de problemes al llarg de la història. Hem superat molts desafiaments i hem desenvolupat tecnologies i solucions innovadores per afrontar diferents crisis i situacions difícils. Afrontar una "gran tempesta" pot requerir col·laboració, coneixement científic, tecnologia avançada i una acció decidida per part de la comunitat global. Els esforços conjunts per abordar problemes com el canvi climàtic, les pandèmies o altres amenaces poden ajudar a augmentar les nostres probabilitats d'èxit. És important treballar junts, compartint informació, fomentant la investigació i la innovació, i prenent mesures individuals i col·lectives per abordar els desafiaments globals. Tot i que no hi ha garantia de resultats, la col·laboració i la determinació ens poden ajudar a millorar les nostres possibilitats de fer front a les tempestes que puguin sorgir en el futur.»
Llenço tots els bolis de casa.
"Ad libitum" és una secció de relats escrits per Ada Castells després d'haver anat al teatre.
