Text escrit arran de veure Puig Antich. Cas Obert, una adaptació del llibre de Jordi Panyella dirigida per Jordi Pérez Solé, amb text de Mercè Sàrrias, i actuació de Carme Sansa, Marc Pujol i Bàrbara Roig.
Has tornat a la Model, la que ja no és presó, i t'ha impactat el record de quan hi vas entrar per primera vegada, fa deu anys. Deuria ser un dissabte perquè, al vestíbul, les dones s'esperaven amb les criatures per visitar els pares empresonats. Et va impressionar aquella vida normalitzada, penetrar-hi per un passadís vigilat i deixar enrere reixes corredisses que es tancaven amb un estrèpit inquietant. Vas arribar al panòptic, amb la seva monumentalitat tètrica, i vas travessar el pati ple de presos. L'objectiu era l'edifici dels tallers, que ara serà un institut. A l'últim pis hi havia la biblioteca, que no era altra cosa que una habitació plena de llibres. T'hi vas estar un parell d'hores, amb els presos que volien escriure les seves experiències, deixar constància de què vol dir sobreviure entre reixes, com si fossin Victor Serge. Aleshores no sabies que a la mateixa Model s'havia aplicat el garrot vil a Puig Antich. T'havies imaginat que havia estat en una altra banda, més lluny, potser perquè són coses que fa massa mal situar-les en un indret concret quan aquest indret concret és a dues parades de metro de casa teva.
Ahir vas veure el lloc exacte, marcat amb tres espelmes, just a l'esquerra de l'entrada o de la sortida, segons el punt de vista i la sort del teu destí. T'ho van explicar a Puig Antich. Cas Obert, la peça teatral que es representa en una de les galeries de la presó, multiplicant així el seu efecte. L'obra escenifica com, al 2005, les germanes del condemnat a mort van voler obrir el cas per demostrar les irregularitats del judici. No es va fer prova de balística, l'autòpsia la va signar un metge absent, hi ha documents que van ser destruïts, però no se'n van sortir i això són coses que tots hauríem de saber. L'ombra de la dictadura és allargada.
Surts de la presó amb aquesta idea al cap, que tothom visqui aquesta experiència: veure, al mateix indret de l'execució, tota aquesta injustícia que perdura. En obrir Instagram et trobes amb un post de Jordi Panyella, el periodista que va escriure el llibre en què es basa la representació que acabes de veure. Ha penjat el cartell de la funció i a sobre les paraules Sold Out, un anglicisme per dir-nos que ja no queda ni una punyetera entrada per assistir a aquest exercici de memòria històrica. No pot ser, et dius, ha durat molt poc. Hi ha molta gent que no ho ha vist i ho hauria de veure. Tu mateixa hi vols convidar els nebots, els fills propis, els de la veïna, tota l'escola del barri, els teus alumnes... Són els joves els qui ho haurien de saber i no en tenen ni idea. Tot plegat no va acabar amb un Happy End i per això no pot acabar amb un Sold Out. El punt final d'aquest text, que el posi qui tingui prou poder a l'Ajuntament per prorrogar la funció tant com sigui possible.
"Ad libitum" és una secció de relats escrits per Ada Castells després d'haver anat al teatre.
