Text escrit per a la secció Ad libitum arran de veure Travy, l'obra representada per la família Pla i Solina, que ha dirigit el fill de la casa, Oriol Pla, que també n'ha fet la dramatúrgia amb Pau Matas. Al Teatre La Biblioteca, fins al 3 de març.
Aquest matí també has estat tu qui ha obert la botiga, aquest negoci rònec que vas heretar del pare i que no hi ha manera que els fills heretin. La nena va pel tercer màster i el nen no surt de casa. Com t'agradaria, un dia, agafar el metro com si res i plantar-te a l'aeroport i pujar al primer avió amb destí sense visat. Tu, sola, només amb la targeta de crèdit i el passaport. Ja et compraries calces de recanvi a la primera merceria de... ¿Nador? ¿Ciutat de Mèxic? ¿Xipre? A pastar fang el negoci i a pastar fang la família. N'estàs ben farta, d'aquest grupuscle format per exigències variades, maneres de veure el món oposades, àpats en comú, obligacions mal repartides, habitacions endreçades i desendreçades, roba per estendre, estira i arronses, crits i cops de porta.
Fantasieges. No ho fas avui i no ho faràs mai. Quan aquest vespre tanques la persiana, al màxim de lluny que arribes és al teatre perquè t'expliquin una història. No saps que, penetrant pel cortinatge múltiple que han muntat a La Biblioteca, com si fos la carpa d'un circ o el taller d'un mag, t'estàs ficant directa a la gola del llop. Resulta que has triat una obra que parla sobre un negoci familiar. Primer penses que no s'assembla gens a la botiga de casa. La família Travy, el que han fet tota la vida, és teatre, han voltat per places i carrers, han creat des del no-res, se saben entendre més amb gestos i disfresses que amb paraules i arguments. Vosaltres, els Puig i Solano, us heu quedat sempre rere el taulell, sou més de comandes i preus arrodonits, la vostra condemna és representar L'auca del senyor Esteve eternament i sense cap Ramonet que us transformi.
Aquest vespre, però, estàs rient de valent en descobrir que els de la faràndula també tenen les seves desavinences quan els toca treballar plegats. Un vol anar per aquí, l'altre per allà i no s'escolten, no tenen paciència, la confiança fa un fàstic espantós. La filla vol fer una obra experimental i trencadora; la mare vol mantenir-se fidel a les cercaviles; el pare fa un Hamlet improvisat tot cuinant-se una truiteta per sopar amb porró i pa amb tomàquet. A la direcció, el pobre fill, que, en teoria, ha triomfat, pretén posar-los a tots d'acord per complir amb l'encàrrec que li han fet des d'un teatre prou important.
No sempre tens carta blanca per fer el que vols, però la creació lliure també pot ser una condemna. Al llarg de la funció vas seguint els seus assajos, els girs inesperats, la mímica, els jocs de paraules, les picades d'ullet amb la realitat. No agafes cap vol, però viatges ben lluny i ben a prop alhora, una màgia que només és possible a través de la ficció.
Surts de La Biblioteca i encara no saps si és millor haver nascut al si dels Pla-Solina o al dels Puig i Solano. Tant se val. Als Travy els has entès perfectament perquè tu també formes part d'un teixit amb la vora ben cosida. Demà els diràs als nens que espavilin, que renovar-se o morir, és a dir, que ells renovin perquè tu et puguis morir tranquil·la. Ho has après dels Travy, una bona lliçó de vida, i si no et fan cas, que tot exploti. Eps, sense prendre mal. Com al teatre.
