Una tarda, quan, feliç per la proesa d’haver acabat la carrera de traducció em disposava a afegir aquesta dada al meu currículum d’actriu, una paraula em va trobar: Interpretació. “Art dramàtic en l’especialitat d’interpretació, traducció- interpretació...” Aquest detall em va sorprendre, em va excitar. “Dec ser una intèrpret, llavors”, em vaig dir. Jo que em pensava que seria actriu i traductora, que tindria dues feines ben diferents que es compensarien, que em garantirien una certa estabilitat laboral i em mantindrien l’ànima entretinguda, cosa totalment imprescindible si es vol gaudir d’una bona salut, resulta que només era intèrpret. En realitat, en el fons, una sola cosa: una intèrpret.
La paraula interpretació m’havia vingut a buscar, desafiant, incitativa... m’havia vingut a buscar i m’havia trobat. I, és clar, m’hi vaig tornar i jo també la vaig buscar.
Interpretació: Art d'entendre o de declarar el contingut o el sentit d'un escrit, una llei, una obra d'art, etc., que ofereixi dubtes, o d'explicar els caràcters profunds, els valors essencials, d'una obra, d'un escriptor o d'un artista.
D’entrada em va envair un silenci desconcertant i llarg. Vaig haver de tornar a llegir la definició de l’enciclopèdia dues o tres vegades per entendre-la, per dominar-la i per mirar de guanyar-li el round . Llavors, vaig començar a reaccionar: primer una sensació de triomf: "Ja ho he entès, ja ho tinc i és preciós." Després un altre silenci, més pertorbador que l’anterior i de cop i volta, caient del cel com una bufetada de la meva contrincant directa a la cara, una reflexió, una opinió, una certesa absoluta: "Merda, això em va gros".
És així. Tinc dues feines meravelloses que em fan molt feliç, però que són dos afluents d’un riu salvatge que es diu interpretació i que desemboca en un oceà immens on s’hi banyen junts el sentit i el significat, feliços de saber-se insondables. Guanyadors indiscutibles del combat.
La missió: aprendre a conviure-hi.
Barallar-se amb els detalls. Encertar les tries. Asseguda a l’ordinador, buscar la paraula més semblant a la del text de partida, a l’escenari, buscar les petites veritats que, connectades entre si, donin vida a un personatge. Construir ponts el més ferms possible per fer arribar als espectadors o als lectors imatges fidedignes d’aquests banyistes triomfants: el sentit i el significat. Convertir-se, com una mèdium, en un canal per on circulen les veritats que no es poden dominar, autèntiques guanyadores de qualsevol batalla. La dificultat més gran és tornar-se prou invisible per deixar-les passar.
A mi, la paraula interpretació em va venir a buscar, em va trobar, i em va guanyar. I em desafia, contínuament, i em complica la vida i em continua anant grossa però jo l’estimo, la necessito i li estic molt agraïda.
I a partir d’aquí, tota la resta.
Cristina Genebat Foto: Lafotogràfica"En altres paraules" són textos sobre teatre de l'actriu i traductora Cristina Genebat.
