Dins el cervell de Kubrick

Fa poques setmanes, aquest cronista va anar a parar accidentalment a una emissió televisiva de 2001: una odissea de l'espai, l'obra mestra de Stanley Kubrick que aquest any celebra el seu 50è aniversari. Tot i tractar-se d'escenes vistes ja molts cops, no va poder sostreure's a la seva immutable capacitat hipnòtica i a la seva perenne modernitat, i les seves pupil·les es van tornar a quedar atrapades en aquelles imatges.

Kubrick és un curiós cas de cineasta reverenciat pels cinèfils més exquisits, amb una filmografia breu però que –pel seu contingut i la seva formulació estètica– és equiparable a les més elevades manifestacions de l'alta cultura, i al mateix temps responsable d'alguns elements icònics de la cultura popular del segle XX. La seductora ingènua de Lolita, la bomba atòmica de Dr. Strangelove, el monòlit de 2.001: una odissea de l'espai, les fantasmals bessones d'El resplendor o l'orgia d'Eyes Wide Shut són alguns dels inoblidables personatges, imatges o situacions que ara –i fins al març– es poden reviure al CCCB en una monumental, esplèndida exposició dedicada al director.
 
Stanley Kubrick està comissariada per Hans-Peter Reichmann i Tim Heptner, del Deutsches Filmmuseum de Frankfurt, i arriba a Barcelona després d'haver-se pogut veure a diverses ciutats del món. El crític i escriptor Jordi Costa és el responsable de la seva adaptació al CCCB que inclou continguts inèdits, com nous materials de 2001: una odissea de l'espai, storyboards de Barry Lyndon, entrevistes a col·laboradors de Kubrick i una instal·lació audiovisual biogràfica de Manuel Huerga.

Segons Jordi Costa, "Kubrick és un dels directors que millor ha encarnat la figura del creador total controlador d'universos. Està unànimement reconegut com a geni, però un geni també es fa, així que un primer tram recorre la seva carrera com a fotògraf de la revista Look: "Kubrick sempre va ser un fotògraf, cada imatge mereixia que se li dediqués tant temps com si fos un quadre".
 
Així, l'exposició segueix un recorregut cronològic des d'aquests anys iniciàtics passant pels seus dotze llargmetratges i acabant en els seus projectes no duts a terme o realitzats per altres directors. I l'abundant material exposat satisfà sobradament la luxúria de qualsevol aficionat al cinema: fotografies, imatges en moviment, objectes dels rodatges, guions, maquetes, storyboards, vestuari, correspondència amb talents amb els quals va treballar... El director era també "un gran jugador d'escacs, i cada relació amb cada un dels seus col·laboradors era una jugada mestra. Aquest repte, llançat a la crítica de cinema, no sempre ha estat a l'altura, i algunes de les seves pel·lícules han trigat anys a ser valorades".

La mostra subratlla alguns dels trets temàtics recurrents de l'obra de Kubrick, com la guerra, el desig i el sentit de l'humor, i també vol desmuntar alguns tòpics: "Kubrick tenia una imatge de misàntrop, però en alguns dels documents el veiem com algú que gaudeix mentre treballa. Era un humanista pessimista, a qui sovint s'ha definit com algú massa cerebral, però la seva mirada compassiva és evident en títols com Camins de glòria o fins i tot Eyes Wide Shut. No era un pensador dogmàtic, no feia pel·lícules per assentar càtedra". Tot plegat és una exhaustiva immersió en el talent creatiu d'aquest autor, en les seves obsessions, en la seva manera de pensar i de sentir, en la seva mirada sobre l'ésser humà.
 
Exposició Stanley Kubrick

Fins al 31 de març de 2019 al CCCB.

L'exposició repassa la trajectòria creativa del director novaiorquès Stanley Kubrick (1928-1999), des dels seus anys d’aprenentatge com a fotògraf a la revista Look, aturant-se en els seus dotze llargmetratges, fins als seus projectes nonats o encomanats a la responsabilitat d’altres cineastes.