• Catorze /
  • Butaca /
  • «Les nostres mares poden alçar el dit avui legítimament i enviar-nos a la merda»

«Les nostres mares poden alçar el dit avui legítimament i enviar-nos a la merda»

El guionista Eduard Sola agraeix la feinada de les dones que treballen dins i fora de casa i reivindica un món en què les cures no se sustentin en el sacrifici de ningú

Emma Vilarasau en el fotograma més aplaudit de la pel·lícula "Casa en flames".
Emma Vilarasau en el fotograma més aplaudit de la pel·lícula "Casa en flames".

El guionista Eduard Sola (Barcelona, 1989) fa un bon discurs amb cada nou premi que recull, i demostra així per la via dels fets la importància d'un guió amb cara i ulls. Reproduïm el discurs que va fer en rebre el premi Goya al millor guió original per la pel·lícula Casa en flames:

Bona nit a tothom, joder.

En el clímax de Casa en flames, al personatge de la Montse (interpretat per Emma Vilarasau) li diuen que l'amor és donar sense rebre res a canvi. Llavors la Montse aixeca el dit així i diu: "I una merda".

Jo i la meva generació som fills d'una multitud de supermares. Són dones a les quals se'ls va exigir treballar fora de casa sense desprendre's de la feina dins de casa. Ens van vestir, ens van alimentar i ens van criar mentre combinaven tot això amb vuit hores de treball més mal remunerat que el dels seus homòlegs masculins. Ningú els va oferir una alternativa a aquest model basat en la renúncia a una vida pròpia.

Molts pares no van estar a l'altura. Tampoc l'estat del benestar. Per això aquestes supermares poden avui alçar el dit legítimament i engegar-nos a la merda. Els sacrificis que van fer per nosaltres són en un compte sense pagar, així que fem el favor d'enviar com a mínim ara, ja, un missatge a les nostres mares. Diguem-los que, encara que no ho sembli, som conscients de tot el que van fer per nosaltres. I que si som qui som és gràcies a la seva persistència, als plats que ens van posar a taula i als petons que ens van fer a l'hora de dormir. Diguem a les nostres mares que els estimem, donem-los les gràcies per ser-hi sempre.

I mentre enviem aquest missatge, construïm un món en què les cures no se sustentin en el sacrifici de ningú. Apostem per una criança que no necessiti supermares, sinó només mares, pares i ares amb l'estructura social i econòmica necessària per estimar i educar en llibertat i dignament.

Mama, això [el premi Goya] és per a tu, t'estimo moltíssim.

Gràcies de veritat per tot aquest any. Gràcies.

Data de publicació: 09 de febrer de 2025
Última modificació: 09 de febrer de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze