El nas de Lluís Homar

Pau Miró dirigeix amb encert una versió minimalista de «Cyrano de Bergerac»

Foto: David Ruano


La nova versió del clàssic Cyrano de Bergerac permet a Lluís Homar fer brillar els versos d'Edmond Rostand. “Tots junts volem omplir de sentit un teatre que té com a principal objectiu connectar profundament amb la gent”, diu l'actor sobre un text que li ve fet a mida.

Cyrano neix gràcies a l’èxit de Terra Baixa: està format pel mateix equip humà, amb la diferència que aquí Homar no fa tots els papers de l'auca. Minimalisme, sí, però menys. L'acompanyen (per fer nou personatges) els intèrprets Joan Anguera, Albert Prat, Aina Sánchez i Àlex Batllori.

Tant és si tens el nas xato o de patata. Durant l’obra veuràs com els teus complexos poden tenir la forma que vulguis: també la d’un nas prominent i de plàstic que porta una altra persona. La inseguretat de Cyrano, que l’allunya del seu amor cap a Roxane, és la por més intíma de tots nosaltres, és allò que ens fa més difícil estimar-nos.

“Tots plegats, mosqueters i mosqueteres, tenim un objectiu comú: fer d’aquest clàssic popular un clàssic contemporani”, explica Pau Miró, director de Cyrano. El temps ha demostrat que l'obra, estrenada fa cent vint anys, compleix l'objectiu. En aquesta versió renovada i renovadora, l'escenari és dominat pel blanc i pel negre, els personatges van amb les mateixes vambes que podries dur tu, però amb un vestit que només et posaries si fessis esgrima. Tot és molt auster i senzill, i tot i així no hi trobes a faltar res.

El disseny de l’escena –un escenari amb unes torres elevades– no pren protagonisme a les paraules dels actors, que són capaces de mantenir-nos atents al llarg de les gairebé dues hores de funció. El moment de la veu de Sílvia Pérez Cruz, a l'equador de l'obra, els deixa respirar. Un encert i un oasi davant del ritme veloç de l’espectacle.

Durant prop de tres dècades ha semblat que l'únic Cyrano possible era el de Flotats. Oriol Broggi va gosar fer-lo seu el 2012, amb Pere Arquillué de protagonista, i ara s'hi han atrevit també Pau Miró i Lluís Homar. Les nostres vulnerabilitats els donen les gràcies.
 

Foto: David Ruano


Cyrano

Idea original: Lluís Homar
Dramatúrgia i direcció: Pau Miró
Traducció: Albert Arribas
Intèrprets: Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori

Teatre Borràs. Fins l'11 de març

 
Data de publicació: 06 de febrer de 2018
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze