Foto: BBC
Satisfet, en Baldrick es grata el cabell que li despunta, llardós, sota l’atrotinada gorra de llana i contempla el resultat de la seva flamant creació ocupant les vint-i-set polzades de la pantalla de l’ordinador que té al davant. Somriu orgullós, convençut que la seva feina està a l’altura del que s’espera d’un Baldrick, el descendent d’una nissaga històrica que es remunta més de sis segles en el temps.
Baldricks i més baldricks s’han anat succeint des que el primer de tots es va convertir en l’escuder del príncep Edmond, el segon fill de Ricard IV, quan aquest va accedir al tro després que, en un desafortunat accident, l’Edmond decapités l’anterior rei que, en lloc de pel seu regne, va acabar bescanviant el cavall pel seu cap. Va ser precisament aquell primer Baldrick –l’orgull de tota la nissaga, l’únic que va demostrar tenir una intel·ligència lleugerament superior a la d’un vegetal– qui va suggerir el nom d’Escurçó Negre per al seu senyor que, amb la generositat que el caracteritzava, va apropiar-se del suggeriment com si l’hagués fet ell mateix.
Des d’aleshores i fins fa uns mesos –maleïda crisi!– els baldricks i els escurçons negres han anat sempre plegats. El besnét del primer Baldrick, per exemple, va formar part de la cort d’Isabel I, prestant els seus inestimables serveis a Lord Escurçonegre, a qui va acompanyar en la històrica expedició per mar al cap de Bona Esperança, on en Baldrick (o més concretament la seva inesgotable bufeta) va jugar un paper fonamental per evitar la deshidratació de la tripulació.
Un parell de segles més tard, en temps del príncep regent Jordi, un altre Baldrick va fer de criat del majordom en cap del príncep, el senyor Escurçonegre. Va ser el primer (i únic) Baldrick escollit membre del Parlament, com a representant de Sant Munt de Fems (amb una majoria que ja voldria Junts pel Sí de 16.472 vots a 0, malgrat que al cens només hi havia un elector). Va ser també el primer Baldrick a tenir nom de pila (fins aleshores no l’havien necessitat, però es veu per ser parlamentari cal tenir-ne almenys un); el senyor E va tenir la deferència de registrar-lo amb el nom d’ A. C. Baldrick (A Cagar Baldrick, en record de la rebuda que, de petit, sempre li brindaven els seus companys de jocs a les clavegueres); un nom entranyable que ha anat heretant tots els baldricks futurs.
Eren bon temps, aquells! Generacions i generacions de baldricks gaudint dels gentils maltractaments de senyors escurçonsnegres. I s’han hagut d’estroncar precisament ara… maleïda crisi! Fins i tot sa graciosa Majestat va haver de fer retallades, i prescindir dels serveis del seu cap, l’enginyer Escurçonegre. A contracor, l’enginyer va acomiadar-lo («Pel que et pago a tu, carallot, avui puc trobar llicenciats amb màsters que parlin vuit idiomes i que, a més a més, es dutxin de tant en tant. Bon vent, Baldrick»). En Baldrick no recordava haver cobrat mai res, però va agrair igualment les amables paraules que li va dedicar el seu cap mentre el fotia al carrer d’una coça. (L’últim que en sabia d’ell és que havia trobat feina a l’estranger, a Alemanya, al departament de control intern d’una gran empresa d’automòbils.)
En Baldrick va haver d’espavilar-se i va enviar el seu currículum a totes les cases reals europees. Curiosament, només una va saber apreciar el seu indiscutible talent: l’espanyola. I ara és aquí, a Madrid, aportant la seva astúcia a un projecte per millorar la imatge de la Corona.
Sense deixar de mirar-se la pantalla, embadalit, s’esmussa el bigoti (un petit bigotet que llueix en homenatge a un altre dels seus il·lustres avantpassats, el soldat ras Baldrick, i a la mítica imitació d’en Chaplin que va fer en plena primera guerra mundial, amb l’única ajuda d’un llimac). Ha tingut una idea magnífica, sensacional, que de segur marcarà un abans i un després en la història de la monarquia espanyola. Li ha explicat el seu pla al pare del rei, que campa per allà sovint i amb qui ha establert una gran amistat, i s’ha entusiasmat amb la proposta. Així que ha posat fil a l’agulla: ha accedit al web de la Casa Reial i ha modificat tots els escuts d’armes del rei, substituint-hi la corona per un nap. Han quedat preciosos.
