El Procés arriba a Netflix

Tots els treballs cinematogràfics d'Álvaro Longoria i Gerardo Olivares donen fe d'una mirada periodística amb vocació de retratar realitats, de deixar testimoni, de fixar moments i analitzar-los. Longoria ha dirigit els documentals Hijos de las nubes, la última colonia –guanyador del Goya–, sobre el Sahara Occidental, i The Propaganda Game, sobre estratègies de propaganda a Corea del Nord, mentre que Olivares és expert a combinar mecanismes de la ficció i del documental gràcies a títols com La gran final, 14 kilómetros i Hermanos del viento.
 
Tots dos directors signen ara a quatre mans Dos Cataluñas, un ambiciós documental per a Netflix sobre el procés polític viscut a Catalunya en els darrers mesos, l'estrena mundial del qual està prevista a la tardor. Però el festival DocsBarcelona –inaugurat amb l'excel·lent Petitet, de Carles Bosch– ha permès veure una trepidant selecció de vint-i-cinc minuts de la pel·lícula, en un acte celebrat al CCCB –una de les seus del certamen– amb periodistes i professionals.
 
Produïda per Morena Films i Sentido Films, Dos Cataluñas arrenca amb la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre i –entre Catalunya, Brusel·les i Estremera– recorre tots els esdeveniments posteriors, incloent-hi la celebració d'aquella jornada –escenes de violència incloses–, la proclamació de la República, l'acció judicial contra els presos polítics i les eleccions catalanes del 21 de desembre. Entre les personalitats que aporten el seu testimoni hi ha Carles Puigdemont, Marta Rovira, Inés Arrimadas, Raül Romeva, Miquel Iceta, Elsa Artadi, Jordi Turull, Xavier Domènech, David Fernández, Ada Colau, John Carlin, Antoni Bassas, Vicent Partal i Iñaki Gabilondo; d'altres, com Mariano Rajoy o Soraya Sáez de Santamaría, van ser convidats i encara s'espera la seva resposta. A més d'aquestes entrevistes, s'inclouen imatges d'arxiu de diverses cadenes de televisió i d'altres pujades a Internet per ciutadans que han donat el seu consentiment.
 
Al CCCB, Álvaro Longoria confessa que "la política, des de fora, em fascina, i per això he dirigit Hijos de las nubes o The Propaganda Game, i he produit documentals com Comandante, d'Oliver Stone, i pel·lícules de ficció, com Che, de Steven Soderbergh". En aquest cas, un dels principis rectors del film és la imparcialitat: "No podem seguir una fòrmula matemàtica a l'hora de donar veu als actors del conflicte, però una cosa que teníem clara és que havíem de deixar aparcades les nostres opinions i anar amb la ment oberta, que és com volem que estiguin els espectadors. Partim del respecte a l'espectador, no volem dictar càtedra sobre el que aquest ha de pensar". Longoria afegeix que "la intenció és que la pel·lícula es pugui veure d'aquí a uns anys i segueixi tenint interès. Els espectadors de Netflix són 125 milions de persones a tot el món, i volem interessar tant a gent que ha viscut aquests dies en primera persona com a persones d'altres països que no en sabien res. I donar eines perquè cadascú en tregui les seves conclusions".
 
Segons Longoria, "els documentals mai s'acaben, s'abandonen", i el rodatge de Dos Cataluñas encara no està tancat. Una bona pel·lícula "ha de durar com un partit de futbol, noranta minuts, amb possibilitat de pròrroga i de penaltis; així que l'objectiu que tenim al cap fer un muntatge de dues hores. Però és una pel·lícula viva". La designació de Quim Torra com a president pot marcar el tancament d'una etapa narrativa, "però qui sap què passarà fins que estrenem?".
 
El títol del documental pot provocar unes certes reserves per una possible simplificació del conflicte, que el contingut de la producció vol matisar; diu Longoria que la pel·lícula "es podria haver titulat Set milions de Catalunyes, sintetitzar en dues paraules tota la complexitat del que està passant és molt difícil. Al documental queda clar que aquesta divisió en dos no és tal, és un títol que explica la percepció que s'ha transmès del Procés encara que no necessàriament reflecteix el punt de vista de la pel·lícula". El resultat final, d'aquí a uns mesos a Netflix.