Us oferim el discurs que Emma Vilarasau (Sant Cugat del Vallès, 1959) va fer en rebre el premi Gaudí a la millor protagonista femenina per la seva actuació a la pel·lícula Casa en flames, dirigida per Dani de la Orden.
«Vull agrair al Dani que hagi donat protagonisme a una dona de més de seixanta anys que ni està malalta, ni necessita que la cuidin, ni res de res, que té problemes i vida propis. Gràcies, perquè tot i que cada vegada hi ha més dones de certa edat al cinema, com ho demostrem l'Ángela i jo, nominades aquí, estem molt lluny d'arribar a la normalitat. I no ens podem permetre el luxe de perdre la mirada de totes aquestes dones que, després d'una vida multitasking, han arribat a una edat en què han de decidir com volen gestionar els últims anys de la seva vida i com volen arribar al final.
»Crec que el cinema, que ha posat llum a la foscor a tantes coses, que ens ha ajudat a entendre realitats diferents, que ha modificat comportaments, que ens ha ajudat a viure, ens podria ajudar també a donar una pista de com es viuen aquests últims anys. Hi ha velleses lluminoses, divertides, curioses i d'altres que no, però si li posem el focus i ho normalitzem, potser perdríem aquesta por tan irracional que tenim a envellir i a morir. I potser moltes dones deixaríem de castigar els nostres cossos per retrassar aquest moment que, d'altra banda, és inevitable. Us desitjo un any 2025 ple de cinema, català i en català, divers en els físics, en les races, en els gèneres i en les edats. Moltes gràcies. I vull dedicar-li aquest premi a la meva mare, sense la qual jo no hauria entès mai la Montse ni tantes altres coses a la vida. Va per tu, mami.»
