Gandules al·lucinògenes al CCCB

El cinema a la fresca és un dels tòpics recurrents associats a l'estiu, com el Calippo, les orquestres de festa major, el gaspatxo o les picades de medusa. La mateixa qualificació de cinema a la fresca no deixa de ser un lloc comú, ja que sovint el veritable cinema a la fresca són les sales convencionals amb aire condicionat.
 
Les projeccions a l'aire lliure d'alguns punts emblemàtics de Barcelona formen part cada any de la ruta habitual dels barcelonins inquiets que s'han de quedar treballant (o als quals la paga extra no arriba per viatjar). I, d'entre elles, sens dubte la programació més singular, amb més personalitat, més excèntrica i allunyada del cànon és la de les Gandules del CCCB. 
Aquí no hi ha ni grans èxits de la temporada ni els estàndars que tothom ha pogut veure –i que, sí, ens ve de gust tornar a veure–, sinó seleccions heterodoxes i a contracorrent, amb algunes rareses o pel·lícules inèdites comercialment, i reunides al voltant de temàtiques monogràfiques.
 
En aquest cas les pel·lícules escollides –per la comissària Mery Cuesta– giren al voltant de la màgia, la lisèrgia i l'ocultisme, com a complement de la interessant exposicióLa llum negra que el mateix CCCB està dedicant a la presència de les tradicions secretes en l'art contemporani.
 
La pel·lícula que obre el foc del cicle –batejat com a Cinema il·luminat– és un dels grans clàssics del fantàstic silent i un dels puntals del cinema nòrdic: La carreta fantasma (Körkarlen), dirigida i interpretada per Victor Sjöstrom –qui seria inoblidable protagonista de les Maduixes salvatges (Smultronstället) d'Ingmar Bergman– a partir d'una llegenda sueca. Màgica i espectral, La carreta fantasma (Körkarlen) comptarà per a l'ocasió amb música interpretada en directe pel grup barceloní Obsidian Kingdom. 
Un dels grans mestres de la suggerència i la subtilesa dins el gènere fantàstic, Jacques Tourneur, signa La noche del demonio (Night of the Demon), una de les millors pel·lícules de temàtica diabòlica de la història. La pel·lícula ha estat discutida per la inclusió d'un pla explícit que va ser imposat pels productors, però també està caracteritzada per l'atmosfera misteriosa i inquietant amb què s'endinsa en una reflexió sobre la raó i la superstició.
 
La torre de los siete jorobados és una de les grans pel·lícules del polifacètic Edgar Neville, cineasta, escriptor, dramaturg i un dels noms clau de la mítica revista satírica La Codorniz. El film és una veritable rara avis dins el cinema espanyol dels anys quaranta pel gènere que aborda, el terror, que combina amb elements fulletonescos i humorístics.
A les Gandules també s'hi podrà veure Mondo cane (1962), la polèmica experiència al·lucinògena i fragmentària de Gualtiero Jacopetti, Paolo Cavara i Franco Prosperi, que mostrava imatges rodades en diferents parts del món i focalitzades en la violència i el sexe. I Segona vida (Seconds, 1966), una de les pel·lícules més estranyes del nord-americà John Frankenheimer –un dels grans especialistes en el gènere del  thriller conspiranoic–, amb un insòlit Rock Hudson interpretant un banquer que canvia d'identitat.
 
Al·lucinat i inclassificable, Arrebato (1979) és sense cap dubte un dels títols fonamentals del cinema espanyol experimental, únic llargmetratge del cineasta maleït –i també cartellista esplèndid– Iván Zulueta; una cult movie sobre l'addicció, el sexe i la mateixa naturalesa del cinema. També es considera de culte la britànica El hombre de mimbre (The Wicker Man, 1973), de Robin Hardy, un thriller sobre cultes, sacrificis i sectes del qual Nicolas Cage va protagonitzar un oblidable remake. 
En plena febre del blaxploitation –pel·lícules específicament adreçades a la comunitat afroamericana–, Bill Gunn va dirigir Ganja & Hess (1973), una combinació de terror i experiment que es va presentar al Festival de Canes. El cicle es tancarà amb la pel·lícula més recent de totes, The Love Witch (2016),  d'Anna Biller –una mica tòpicament etiquetada com la Tarantino femenina–, una sarcàstica revisió feminista de la figura de la bruixa que es va poder veure al Festival de Sitges.
 
Com sempre, l'entrada és gratuïta, l'aforament limitat i hi ha bufetades –metafòriques– per agafar les millors places, les cobdiciades gandules. S'hi ha d'anar amb temps.