​I amb la tardor, arriba l’In-Edit

Un festival de cinema amb tants adeptes com les grans cites musicals de la ciutat? Sí, existeix, és l’In-Edit i ja fa quinze anys que roda. Sabreu que ha començat per les cues que van d’un cinema Aribau a l’altre. Sempre ens enganxa amb el primer fred, quan el jersei no és sobrer i tancar-te al cinema comença a venir més de gust que fer canyes en una terrassa.
 
L’In-Edit encara la seva quinzena edició mirant la seva parròquia als ulls i tractant-los com a espectadors madurs. Són quinze anys, hem vist molts documentals i ara no s’hi val triar els grans noms, sinó deixar-nos atrapar per les històries. Per primera vegada –com a mínim des que jo ho recordo– no serà un documental sobre un grup conegut l’encarregat d’obrir el festival, sinó que ho faran les peripècies dels eslovens Laibach a la inhòspita Corea del Nord, amb la projecció de Liberation. Tota una declaració d’intencions.
 
Tot i que hi tindran el seu espai noms com Marianne Faithfull, John Coltrane o Suggs, el cantant dels emblemàtics Madness, de la mà del sempre habitual al festival Julien Temple. La programació d’enguany saltarà com qui no vol la cosa de la música brasilera de Eu, meu país e os Cariocas, documental guanyador de l’In-Edit Brasil a la màquina de Nando Dixkontrol amb Ciudadano FG: Baila o Muere passant per la vessant social de Kids Used to Sing, una radiografia sobre la situació de la música a l’Estat espanyol o un documental sobre el fatídic concert de Eagles of Death Metal a la sala bataclan de París.
 
Com ja és costum des de fa unes quantes edicions, les projeccions es completaran amb activitats al voltant dels documentals, com un concert de Suggs al teatre del CCCB divendres 27, després de la projecció de My Life Story o una xerrada-concert sobre John Coltrane a càrrec de Jaime L. Pantaleón dissabte 4 de novembre, a més de sessions warm-up i vermuts de dissabte a l’hotel Pulitzer, seu del festival. El 2 de novembre, durant tot el dia, tindrà lloc Sala de Mezclas un espai on explorar la música feta als marges.
 
Com cada any, si ens voleu fer cas, aquests són els 14 documentals que segur que no ens perdrem:
 
1. Faithfull (Sandrine Bonaire, 2017)
2.My Life Story (Julien Temple, 2016)
3. A Life in Waves (Breat Withcomb, 2017)
4. Chasing Trane (John Scheinfeld, 2016)
5. Eu, meu país e os Cariocas (Lucia Verissimo, 2017)
6.Ciudadano FG: Baila o Muere (Alex Salgado del Tarré, 2017)
7.Kids Used to Sing (Alex Fisherman, 2016)
8.Liberation Day (Ugis Olte/Morten Traavik, 2016)
9. Queercore: How to Punk a Revolution (Yoni Leiser, 2017)
10.Where You’re Meant to Be (Paul Fegan, 2016)
11.Eagles of Death Metal, Nos Amis (Colin Hanks, 2017)
12.Cassette: A documentary (Zack Taylor, 2016)
13. American Vallhala ( Joshua Homme/ Andreas Neumann, 2017)
14.Quest (Jonathat Olshefski, 2016)