Segons Zygmunt Bauman, el planeta es troba en un interregne. Una època de canvis en què allò vell encara no està preparat per morir i allò nou encara no està preparat per néixer. En la seva nova creació original, que té les entrades esgotades al Teatre Lliure de Gràcia des d'abans d'estrenar-se, La Calòrica ha decidit centrar-se en l'últim gran interregne pel qual va passar la humanitat.
Le congrès ne marche pas se situa al Congrés de Viena de 1814, la primera cimera internacional de la història. Després de vèncer Napoleó i donar per tancat el somni revolucionari francès, els principals representants polítics europeus es van reunir per repartir-se els territoris conquerits per l'emperador, garantir la continuïtat de l'antic règim i, sobretot, celebrar la victòria. Però la negociació es va convertir en una festa plena d'excessos, no s'aconseguia arribar a cap pacte i la cimera, que havia de durar setmanes, es va allargar mesos. Tants, que mentre els líders europeus ballaven, menjaven, bevien (esgotant les reserves austríaques), Napoleó va tenir temps d'escapar-se de la presó i l'illa on l'havien tancat, reunir un exèrcit, envair França i tornar a fer-se'n emperador.
Des de l'humor i la ironia que els caracteritza i amb un missatge polític punyent, i aquesta vegada a través de fets històrics de fa més de dos segles, La Calòrica reflexiona sobre el moment en el qual ens trobem. El sistema capitalista, saturat, va de crisi en crisi, i els neoliberals, de celebració, donen per fet que no té alternativa possible. Des del Congrés de Viena, els líders europeus es reien de Smith, Voltaire i Rousseau, i auguraven mil·lennis de monarquies absolutes. Però els historiadors consideren que, quan va tenir lloc, l'antic règim ja feia vint-i-cinc anys que s'havia acabat. Ells no ho sabien, o no ho volien, veure. Però com els van ensenyar els canvis que els van precedir, les coses podien ser d'una altra manera.
Curiosament, a l'obra (que farà ruta per Catalunya i es representarà a Madrid una vegada abaixi el teló a Barcelona), Roser Batalla, Joan Esteve, Xavier Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Tamara Ndong, Marc Rius, Carles Roig i Júlia Truyol parlen només en francès, rus i anglès, amb sobretítols en català. Però mentre ballen, canten i fan teatre (i quin teatre), Pau Masaló acompanya els espectadors amb una veu en off constant. Us n'oferim un tast.
VEU EN OFF
Han arribat els representants dels reis de Suècia i de Portugal, els prínceps i ducs de Baviera, d'Hamburg, i de tots i cadascun dels territoris germànics. També han vingut dinou delegats dels cantons suïssos, de Nàpols i de San Marino. Hi ha un enviat del Papa de Roma i un altre del Sultà de Turquia, una ambaixada dels jueus de Frankfurt i una altra del gremi alemany d'editors i impressors de Bíblies; probablement, el primer lobby de la història.
A finals de 1814 la població de Viena frega els 250.000 habitants. Els assistents del congrés, comptant famílies reials, delegats de govern, funcionaris d'estat, homes de negocis, corresponsals i cronistes, en sumen 100.000 més. Cent mil convidats que cal alimentar, transportar i allotjar amb tots els honors que mereixen. El govern posa a la seva disposisció cinquanta palaus i residències senyorials, tres-cents carruatges i dotze mil cavalls.
Per mantenir entretinguts els assistents, i tan allunyats com es pugui de les taules de negociació, es crea la imperial comissió de festes, que periòdicament organitzarà vetllades d'òpera i de teatre, multitudinàries caceres, banquets quasi diaris per a set-cents comensals, desfilades de carros i de trineus, exhibicions de globus i jocs de pirotècnia. El dia tres d'octubre, un preciós ballet format per dos-cents nens i nenes d'entre sis i dotze anys actua al saló d'equitació. L'espectacle és tot un èxit, però els organitzadors es veuen obligats a amagar les criatures davant les nombroses sol·licituds de prostitució que van produir-se.
de La Calòrica.
Dramatúrgia: Joan Yago.
Direcció: Israel Solà.
Una coproducció del Teatre Lliure, en cartellera del 20 de setembre al 22 d'octubre de 2023.
Tast teatral és una secció en què podem escoltar i llegir un tros d'una obra de teatre en cartellera.
