Eduard Sola ha guanyat el premi Gaudí al millor guió original per Casa en flames. En recollir-lo, emocionat, ha pronunciat aquest discurs.
EDUARD SOLA - Premi Gaudí a Millor Guió Original per CASA EN FLAMES.#PremisGaudí#XVIIPremisGaudípic.twitter.com/FsENIPKtP9
— Acadèmia del Cinema Català – Premis Gaudí (@academiacinecat) January 18, 2025
La meva família està lluny de ser la família de Casa en flames. Ens agradaria tenir una cala a la costa brava i un barquito per sortir a navegar, però no el tenim. A casa som orgullosament xarnegos. Els meus avis –tots– van venir d'Andalusia.
L'avi Eduardo, i crec que és una dada interessant i representativa, no sabia llegir ni escriure. Va amagar tota la vida que era analfabet. Ell era analfabet i jo em dedico a escriure.
Podria entendre aquest Gaudí com una venjança. Contra tots els qui van enganyar el meu avi aprofitant-se de les seves mancances culturals. Una venjança contra tots els qui d'una forma o una altra han fet sentir inferiors els meus avis, els meus pares i els meus tiets. Una venjança per totes aquestes mirades de superioritat que en tres generacions hem hagut d'empassar els que venim de baix de tot. Però no. Podria entendre'l així, però no ho faré.
Deixeu-me entendre aquest Gaudí com una celebració. Si el meu avi era analfabet i jo em dedico a escriure és perquè ha passat alguna cosa, i d'aquesta cosa se'n diu progrés. I el progrés és, indubtablement, un èxit col·lectiu. Si soc aquí davant, recollint un Gaudí, no és gràcies només a mi sinó a l'escola pública, a l'esplai, als casals, a les places on he crescut i a les desenes de persones que m'han acompanyat en això de créixer lliure. Si jo em dedico a escriure és que alguna cosa estem fent bé. Aquest premi, ara i aquí, n'és la prova, i estic orgullós de tenir-lo entre les mans. Enviem a la merda els xenòfobs, els que s'aprofiten dels altres. Seguim sisplau acollint els de fora amb els braços oberts i veurem com d'aquí uns anys escriuran grans històries catalanes.
Vull donar les gràcies per aquest Gaudí, sens dubte, al Dani de la Orden, per dur-me fins aquí. A l'Alberto [Gutierrez] per muntar. També a l'Ana Eiras, al Toni Carrizosa i a l'Alberto Aranda per la confiança. I vull dedicar aquest premi als meus pares. Us estimo moltíssim. Moltíssim. A la Maria Codina: quin goig mastegar la vida al teu costat. I a l'Emili i al Jan. I que visca Santa Eulàlia de Ronçana, i Canal SET i la mare que us va parir a tots.
