Quan el 2021 al Festival de Venècia Roberto Benigni (27 d’octubre del 1952) va rebre el Lleó d'Or per la seva trajectòria, va dedicar tot el discurs a la seva parella, l'actriu Nicoletta Braschi (19 d'abril de 1960), amb qui ha fet pel·lícules com La vida és bella, Pinotxo, Sota el pes de la llei, El tigre i la neu, entre tantes d'altres. Us l'oferim transcrit.
"Si em permeten un moment, voldria dedicar unes paraules a una persona, com us ho diria, que es troba al cim dels meus pensaments. O com deia Dante, Quella che 'mparadisa la mia mente, i que és present en aquesta sala aquesta nit: la meva actriu preferida, Nicoletta Braschi, a qui ni tant sols li puc dedicar aquest premi, perquè és seu. Et pertany, ho saps. I per això el dedicaràs a qui tu vulguis. És teu! Fa quaranta anys que ho fem tot junts: quantes produccions, interpretacions, pel·lícules! Són vint-i-cinc, trenta, quaranta anys ininterromputs de feina. Quantes pel·lícules hem fet! ¿Com es pot mesurar el temps en una pel·lícula? Jo només conec una forma de mesurar el temps: amb tu i sense tu. Aquesta és la meva única manera de mesurar el temps, i és la que sempre he fet servir. I ara, realment, no te'l puc dedicar. Però bé, ho podem fer així: el podem dividir, jo em quedo la cua, per manifestar la meva joia, per fer veure la meva alegria, i la resta és per a tu. Les ales, sobretot les ales són teves, perquè si algun cop en les feines que he fet hi ha hagut alguna cosa que ha emprès ha estat gràcies a tu. Al teu talent, al teu misteri, a la teva fascinació, a la teva bellesa, al teu talent com a actriu. Quantes coses he après observant-te actuar al set! De la teva feminitat, del sol fet de ser dona. Perquè les dones, com se sap, són alguna cosa que els homes no comprenem: un misteri sense fi. Tenia raó Groucho Marx quan deia: "Els homes són dones que no ho han aconseguit". És la veritat, és així: jo no he pogut aconseguir ser com tu, Nicoletta. I tot gràcies a la teva llum. Si hi ha hagut alguna cosa bella i bona a la meva vida, sempre ha estat travessada per la teva llum. Quanta llum desprens! La primera vegada que et vaig veure vaig pensat que nostre senyor, fent-te néixer, havia volgut guarnir el cel amb un altre sol. Realment va ser el que se'n diu un amor a primera vista, o més ben dit: a última vista. O encara més: a eterna vista."
