El Poema del bosc d'Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 - Palma, 1920) és un dels poemes modernistes catalans més importants. Un cant èpic a la natura entesa com a espai de transcendència que l’home d’avui ha oblidat per complet. I un temple paradisíac on trobem ocells, flors, arbres, salts d'aigua, així com fades, druides, nimfes, bruixes, elfs i goges. El diumenge 9 de juny l'actor Lluís Soler en recitarà una tria de versos, feta a cura de la poeta Laia Llobera, al Palau de la Música Catalana. Hi haurà dues sessions, una a les 12.00 (en què hi haurà traducció en llengua de signes catalana a càrrec de l'Associació Sòcio-cultural ENCANTADES), i l'altra, a les 16.00.
En sortegem dues entrades dobles perquè us submergiu en aquest bosc, i perquè ho feu en un lloc de luxe: el Palau de la Música, que està inspirat, també, en la natura. Al sostre hi ha roses, els capitells són plens d'hortènsies, i per tot arreu, vitralls, façanes, columnes, hi ha hortènsies, campanetes, buguenvíl·lees, petúnies, lliris d'aigua: fins a dues mil flors de pedra, ceràmica, vidre, fusta o ferro forjat. I tot, amb la veu de Lluís Soler, que us recitarà versos com aquest que podeu escoltar en aquest àudio que us oferim. Hi podeu participar a través del post que n'hem fet a Facebook, Instagram i Twitter, i posant el vostre mail al final de la peça. Les guanyadores són: Meritxell Perpinyà (Twitter), Montserrat Plana (Instagram) i Marga Tur (Facebook).
CANT 1
El BOSC
Dins l’ombra de la nit, grandiós el bosc panteja:
foscúria impenetrable, eixampla monts enllà
de son brancatge altívol el rondineig que oneja
com una mar dormida que el vent fa trontollâ.
Pels cingles ponentins, la lluna s’ha emboirat
confosa entre els vapors diàfans com a vels
d’un manto lleu de goja, suaument il·luminat
per la celístia blava d’irradiants estels.
En augural misteri d’enigma indefinit,
l’exuberanta nau del negre bosc profond
recera el santuari de vida, engelosit,
que vetlla el raig llumínic deixondidor d’un món.
De terra, no es somou ni un bri lleuger de flor:
no aüquen los mussols en l’ombra atapeïda,
el degotall que plora trilleja sens remor
i tot sembla que volti desposseït de vida.
© Adesiara, gener del 2020.
© Edició i introducció a cura de Roger Miret.
"Tast teatral i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb teatres per fer arribar obres en cartellera als lectors de Catorze que tinguin ganes de participar (i, si pot ser, guanyar).
