Redacció
Sempre havia viscut amb un horitzó a la vora: els exàmens, la fi del servei militar, les oposicions, l’acabament de la guerra. Una manera d’escapar al vertigen del futur, de la mort.
A Mercè Rodoreda en el Triangle de París, que es pot veure al Teatre Gaudí fins al 30 de desembre, es porten a l’escenari dos contes de Mercè Rodoreda: Nit i boira i Paràlisi. En tots dos som testimonis de com els horitzons vitals es deformen, es torcen i s’esfumen.
A Nit i boira, dos presoners d’un camp de concentració fan el que poden per sobreviure. La mort se'ls fa palpable i se'ls enganxa a la pell. Es respira com si fos sofre que s’encalla als pulmons i irrita els ulls. Que impedeix veure-hi més enllà de dues passes. Com si estigués feta de cendres. De boira.
A Paràlisi, l’escriptora fuig i retorna a si mateixa per explicar-se. S’amaga rere una dona que travessa Ginebra per anar al metge. Durant el trajecte recorda Barcelona, la infantesa, l’avi que la protegia inclús del mareig. Els horitzons que aleshores l’acompanyaven i els que ara es dibuixen.
Us convidem a tastar un fragment de l’obra de la mà de Maria Clausó:
Els jardins a la matinada estan recollits, perquè es deuen pensar que la nit continua. Si les plantes tinguessin ulls, s'adonarien que la nit qui sap on para, i que el sol ja les daura, i ben aviat les molestarà. Em componc una cara presentable, han tancat la porta de l'entrada; ara ell amb la infermera deu endreçar. Es rentarà les mans, vindrà a buscar-me. Alt, amb la seva bata impecable, somrient i quiet.
Em fa mal el peu, i res del que m'hi he fet no n'atenua el dolor. La primera vegada que va venir a casa, mentre li prenia el pols al Rafael, va veure la dona que jo havia pintat damunt de paper canson. És simpàtic el metge; li hauràs de regalar una aquarel·la, la del niu ple d'ocells amb un pam de bec pedat, com si se'l volguessin esqueixar dels costats, tots amb el cap enlaire. Més que ocells semblen foques. Li vaig dir que em feia mal el peu, i que demanaria hora perquè em mirés què tenia, però no li vaig dir que si l'havíem enviat a buscar era perquè amb el Rafael ens havíem barallat. No havia anat a treballar, tota la nit sense dormir, i necessitava un certificat mèdic per tal de justificar la seva absència al despatx.
Mercè Rodoreda en el Triangle de París
Homenatge a Mercè Rodoreda en els 40 anys de la seva mort.
Textos de Mercè Rodoreda i Mercè Ibarz.
Dramatúrgia d'Ever Blanchet.
Direcció de Maria Casellas.
Amb Òscar Castellví, Maria Clausó, Rafa Delacroix i Joan Marmaneu.
Una producció de Versus Teatre, en cartellera al Teatre Gaudí fins al 30 de desembre del 2023.
