A l'hivern es passa molt més fred als països on durant la resta de l'any fa més calor, em dic en veu baixa. La sentència l'emet l'hemisferi esquerre del meu cervell una tarda de gener qualsevol a casa mentre noto la pressió glaçada de la cadira del menjador al final de l'espinada. Mentre els meus dits d'ungles liles llargues sense pintar llisquen sobre les pàgines d'un llibre que fa setmanes que hauria d'haver acabat i un te amb llet fumeja per primer cop sobre la taula de fusta.
El que no sap o no recorda el meu cervell en aquest precís instant és que això ja ho ha llegit mesos abans en un article sobre el sistema tèrmic de les cases angleses, que beu d'un invent del mil set-cents d'un tal William Strutt. Conegut per la seva dèria de dissenyar edificis ignífugs després del gran foc de Londres, el sistema de calefacció ideat per Strutt va ser dissenyat d'entrada per millorar les condicions higièniques de l'aire dels hospitals, i refinat més tard per l'escocès James Watt gràcies als seus coneixements de la màquina de vapor. Amb el pas dels anys, les múltiples millores del sistema d'escalfament farien que Anglaterra dotés la majoria dels habitatges d'un sistema potent que crea petits hivernacles aïllats de l'exterior on el fred es combat amb un sol interruptor. Munions de búnquers tèrmics en forma d'edificacions victorianes on el fred de fora és imperceptible a dins.
En un simulacre transitori de canvi de vida, he passat tres mesos a mil cent trenta quilòmetres de casa i deu graus menys de mitjana i no he tingut fred. I he fet meu un búnquer tèrmic en forma de casa victoriana entre Cantelowes Road i Murray Street que sempre serà on vaig aprendre a viure sola, lluny de qui estimo. I he fet meus quatre parcs, tres cafeteries, dos mercats, una tintoreria i més de quaranta punts sobre el mapa de Londres amb una data minúscula amb retolador negre al costat. Els vint-i-nou, el cercle, les llàgrimes de dimarts a la tarda, la sort i aquest créixer a poc a poc per veure-ho tot més clar.
A l'hivern es passa molt més fred als països on durant la resta de l'any fa més calor, però està bé tornar a casa per saber com ho enyoraves i ser conscient, sigui amb les puntes dels dits fredes o no, d’haver deixat una part minúscula de tu en un altre paisatge.
"Alexitímia" és la secció que escriu la metge Clàudia Codina quan té temps entre guàrdia i guàrdia.
