Per totes les vegades que has entrat al quarto a les fosques mentre jo dormia a tallar-me les ungles sense que me n’adonés. Pels viatges a la peixateria a la tarda a comprar-me un peixet fresc per sopar, fer-me’l i empapussar-me. ¿Quantes n’han estat? ¿Més o menys de cent mil cullerades? Per tots els bolquers canviats i biberons escalfats. Per pensar durant anys què em faries per menjar en cada àpat (cada àpat!). Per canviar-me els llençols del llit religiosament. Lligar-me les sabates, embotonar-me la jaqueta, la bata, cosir-me botons, sargir-me els genolls dels pantalons. Posar-me Betadine. Per cada gota de llet teva que em vas donar i ara ja forma part de mi per sempre. Per totes les converses i reunions amb senyoretes, mestres, altres mares de l’escola, pediatres i infermeres. Per preocupar-te de si se m’havia quedat menuda la roba o si s’havia fet vella i me n’havies de comprar més. Per dur al dia el calendari mental de visites al metge, vacunes, partits de bàsquet, aniversaris, festes de l’escola. Per pentinar-me i treure’m els garrutxos. Per trobar-me guapa.
Per les incalculables hores d’espera en sales d’espera. Per les disfresses. Pels milers d’àpats comprats, cuinats, servits, escurada i desada l’obra a l’armari. Per dur-me als llocs i passar-me a recollir: a l’escola, a l’institut quan plovia, a extraescolars, a comprar roba d’adolescent, a casa de les amigues, per acollir les amigues, per coordinar-te amb les mares de les amigues. Pels consells. Pel seny. Per les cabassades de rentadores posades i les incomptables vegades que m’has suggerit que m’endreci l’habitació. Per totes les hores asseguda a terra jugant amb mi. Pels litres de mocs aspirats del nas. Pels milers i milers de minuts gronxant-me al balancí per adormir-me. Pels infinits viatges al meu llit durant aquelles nits tan llargues. Per les hores als parcs i a les atraccions de les fires i als jardins d’infància.
I també per tots els caps de setmana a casa i totes les altres coses que no has fet. Pels anys que no vas cotitzar per cuidar-me i ara em sap tant de greu que no et puguis jubilar encara. Per estudiar a la nit després d’haver treballat durant el dia i haver-me anat a buscar a l’escola, dut a extraescolars, haver-me recollit i haver-me fet el sopar per treure’t oposicions. Per recordar-me, ja de gran, que em demani hora a la ginecòloga, que s’ha de passar la ITV, que cal pagar l’assegurança i no sé què de BASE, que he de renovar el carnet de conduir, que hem de pensar què farem a Nadal, que a la xiqueta se li han de comprar més mitjons i que la roba se li està quedant menuda. Per totes les vegades que li has tallat les ungles mentre dormia. Pels viatges a la peixateria que has fet per comprar-li peixet per sopar. Per tots els bolquers canviats. Per totes les hores asseguda a terra jugant amb ella...
Per la càrrega mental, pel temps, per la vida sencera, mama.
"Basorèxia" és una paraula que no surt al diccionari i que, per tant, dona marge a la flexibilitat. Maria Climent hi explora temes com l'amor, la vulnerabilitat i les experiències quotidianes a través d'un to íntim i reflexiu, utilitzant el desig de besar com a metàfora de les necessitats emocionals humanes des de la sinceritat i amb sentit de l'humor.
