“Posa-t’hi tiretes.” “Abans deien sis mesos i ara dos anys i prompte diran que tres i després, cinc i després, fins que festegin.” “Posa-t’hi això, que no és tòxic, i ja veuràs com no torna a mamar.” “¿Per què ho fas?, ¿ho fas per tu? ¿Ho fas per pressió? ¿Perquè t’ho demanen?” “Posa-t’hi tiretes, que ho entendrà.” “Explica-l’hi, ho entenen tot.” “Ho has allargat massa, si l’hi haguessis tret als sis mesos hauria estat molt més fàcil!” “Jo, si en tingués un altre, això del pit m’ho plantejaria, perquè treure-li va ser un horror.” “Es deslleten sols, és el més respectuós.” “Compra-li aquell llibre.” “No em digues que li has posat allò amarg als mugrons! Què dius! Allò és una animalada! És súper poc respectuós.” “Donar-l’hi ara ja no serveix de res.” “L’hi dones per tu, no per ella!” “Ho fas perquè t’agrada a tu.” “¿¿Encara mama?? Tindrà nòvio i encara mamarà!” “[A ella:] Xica, ¿no te’n dones vergonya, tan gran i encara a la mamelleta?” “Posa-t’hi tiretes.” “Això ja no és gana, ho fa per vici.” “Ja veuries com et dormiria tota la nit. No dorm pel desfici.” “Si no li agrada el gust ja veuràs com ni s’atansa.” “¿Per què ho vols deixar? ¿N’estàs segura? ¿Per qui ho fas?”
“Ella, des que l’hi vaig treure a les nits, gairebé no es desperta.” “L’hi expliques i au, que ja ho entenen tot ara.” “No et sentis malament.” “Ho has allargat massa, ja t’ho vaig dir.” “A tu et vol pel pit. Porta aquest desesper amb tu per la mamella.” “Ells no tenen consideració de res, allà on els hi va bé, et treuen el pit i a xuclar, i més amb aquesta edat ja.” “És que al final no se saben regular de cap manera més.” “I tu has de descansar.” “Hi ha nens que arriben a I3 i encara van així!” “Per a ella és millor, també, així se desenvoluparà més. Ara tant d’aferrament no la deixa enlairar.” “Ja veuràs com en uns dies s’acostuma i no es desperta.” “Li has de tallar també de dia. Ella no ho entén, ara sí, ara no.” “Tu t’has de cuidar.” “¿Ho vols fer? ¿N’estàs segura?” “Xica, ¿encara anem així?” “El millor és anar al seu ritme. Això no és respectuós.” “És que clar, després la veus que li agrada tant.” “Llegeix-li el conte! Ja veuràs que ho entén.” “¿Però que parla ja?” “Claaar, jo és que tot això no ho vaig fer. Jo als dos mesos ja vaig dir prou! Quin esclavatge!” “Què, ¿com van les tiretes? ¿Descanseu més ja?” “Pensa que hi haurà una presa que serà l’última de les vostres vida i això farà molta pena.”
I ara qui vulgui, pot anar passant per aquí baix a opinar també, faltaria més.
