¿T'has preguntat mai si la teva nova parella té un costat fosc? I quan parlo de costat fosc no em refereixo a tallar-se les ungles al sofà, sinó que sigui un maltractador.
"Si l'Helena sabés com et parla el papa, el deixaria", diu la Laia a la seva mare, que acaba de rebre el whatsapp "ets una puta sonada".
"El papa enganya la Míriam amb noies a qui paga pels seus serveis", diu el Martí a la seva mare després de descobrir una llista de converses arxivades a l'ordinador del seu pare.
Són només dos exemples reals de males praxis relacionals que he viscut de prop. T'assabentes de la dada i penses pobra Helena, pobra Míriam, i acabes d'amanir el tomàquet. Potser fins i tot fas que no amb el cap. Però llavors t'adones que has posat abans l'oli que la sal i aquest contratemps passa per damunt de l'Helena i la Míriam i les dissol en l'amanida.
Quan som joves i ens aparellem, sovint som les primeres a experimentar les grandeses i les misèries de les nostres parelles. Fins i tot ens hi podem arribar a casar i tenir-hi fills, i dia rere dia anem acumulant experiències de tota mena que acaben sent un registre biogràfic impagable d'aquella persona en el context de la parella. Llavors ens en separem i el mercat recupera un solter. Un solter que pot ser encantador, atractiu, romàntic als ulls de les noves preses, però que tu saps que aquell dia et va clavar una bufetada. En tens el registre biogràfic.
I com que encara el tens a l'Instagram, de sobte veus una foto on surt amb una morena riallera i bonica de cabells arrissats, agafats de la cintura i envoltats de persones que no saps qui són perquè deuen ser els amics d'ella. I ell allà al mig, un més, ha trobat l'amor altra vegada i l'entorn d'ella sembla que l'ha acceptat com a bo. Però. ¿Però i si sabessin que resol els conflictes amb els seus fills a hòsties i crits? Perquè esclar, no ho deuen saber. ¿I la morena riallera? ¿Seguiria arrapada a ell si ho sabés?
Ara posem per cas que entre totes aconseguíssim fer existir un registre d'exparelles on poguéssim consultar si la nova persona de qui ens hem enamorat ha tractat malament les seves exparelles i en quin grau. Un cop sabut, ¿et fas enrere i apretes a córrer o comences la relació amb l'esperança que a tu no et passarà? Res sofisticat, només el nom, potser la foto, un camp per explicar el què i la possibilitat d'adjuntar arxius com ara captures de pantalla, fotos o PDFs d'informes mèdics d'agressions o el certificat de defunció de la víctima, en el pitjor dels casos.
Ui, no, que hem de respectar el dret a la intimitat de l'agressor! Ok, ok! Ara bé, si no podem arribar a aquest grau d'exposició, ¿creus que és lícit passar a l'acció i mirar de protegir les víctimes potencials d'alguna manera? ¿Hem de fer saber a les nostres successores en la convivència amb el nostre ex que pega, que enganya, que amenaça, que menysté, que humilia?
Jo dic que sí. Però... ¿com?
"Contenidor en flames" és una secció d'Esperança Sierra en què, amb una barreja d’humor picardiós i franquesa desfermada, examina les relacions humanes, l’amor i el desig des del punt de vista d'una dona de mitjana edat que es resisteix a caure en el costumisme tradicional.
