Acabava de descobrir que una de les meves criatures m'havia mentit. Em vaig tancar amb ella a la seva habitació, li vaig dir que si no em deia la veritat m'obligava a fer de mare controladora, vaig deixar anar frases tòpiques com que la confiança és molt difícil de guanyar i molt fàcil de tirar a terra. Segur que vaig cridar més del compte, perquè soc de perdre els papers i perquè la decepció no em cabia al cos. Han passat quinze anys i encara torno sovint a aquell divendres. La migranya de l'endemà em va deixar fora de combat tot el cap de setmana.
A vegades soc jo la que ha trencat llaços que semblaven de ferro, però la memòria es fa la víctima i em porta als moments en què he caigut al buit quan estava convençuda de trepitjar ferm. Com aquell vint-i-vuit de novembre del segle passat que ha tacat tots els vintivuitdenovembres que han vingut després: allà, en aquell carrer gris de la zona alta, va néixer una persona més sàvia i menys ingènua. No saps com trobo a faltar la versió de mi que obria la porta sense haver mirat per l'espiell.
Estic escarmentada, sé de sobres que un espai segur se't pot desfer als dits, però renunciar a construir-ne és massa trist. M'estimo més apostar per nosaltres, confiar en la confiança, ni que tingui un punt d'acte de fe. Crec –vull creure– que en aquest món movedís també hi ha parets que no s'esfondren, lligams que sempre s'estrenyen, hivernacles a prova del fred més fred.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
