No són ni dos quarts de sis i ja m'esperen a la porta de la clínica. Han arribat abans perquè surten de casa amb temps de sobres, ara que el cos els funciona a poc a poc i es pren el seu temps per fer cada cosa. Té certa lògica que hagin arribat abans: em porten vint i tants anys d'avantatge.
Tinc la sort de tenir pares, encara. Soc més a prop dels seixanta que dels cinquanta i les persones que em van fer néixer continuen aquí, tan a la vora com sempre. Les xacres de la vellesa fan de les seves, però tampoc farem veure que no sabem quina és l'alternativa.
Avui m'acompanyen a fer-me una prova mèdica. Els protocols dicten que hi vagi amb algú, els fills tenen les agendes ocupades i ells se'm van oferir de seguida amb un Ja vindrem nosaltres. Parlen en primera persona del plural perquè la paraula simbiosi es va inventar per poder-los descriure.
M'agrada la idea que els pares estiguin per mi quan ja seria hora d'invertir el joc de rols. Avui soc una nena espantada i en moments així vull un pare que em vingui a rescatar de tots els mals del món, vull poder cridar mama com si no fes tres dècades que la mama soc jo.
Diuen que la sedació endovenosa provoca un son plàcid i deixa un record fins i tot agradable. Francament: preferiria estalviar-me aquesta mena de viatges. Però sí, no ho puc negar, el record és preciós: m'he despertat en un llit estrany d'un box d'hospital i he vist abans que res les cares dels pares.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".