Em dius que vols dibuixar la tendresa i penso que no la sabré escriure. ¿On es busca la tendresa quan els nadons s'han fet grans, quan les carícies sembla que s'hagin escapat del calaix dels gestos possibles, quan et fa pànic confondre l'amor amb el sentimentalisme? ¿On es busca la tendresa quan no la reconeixes?
Miro una pel·lícula sobre la bellesa de les coses petites i no em meravella tant com a tu (em costa de creure que algú pugui ser feliç netejant lavabos). Descobrir paisatges no m'ha emocionat mai gaire (a mi dona'm racons coneguts: la meva platja, la meva cambra, la meva taula). Soc introvertida de mena i, si algú m'abraça, em desencaixo sencera i noto que em falta l'aire.
Tinc poc de tendra i, doncs, dec repel·lir la tendresa. Però he omplert la casa de testos i vaig controlant l'orquídia de reüll per comprovar que la flor encara aguanta. El fill adolescent es gronxa a l'hamaca nova: em commou tant l'adult que serà com la part d'ell que es resisteix a abandonar la infantesa. La gata va a la seva, però de tant en tant oblida que és una bèstia esquerpa i reclama atenció amb uns miols tan fins que em desperten l'instint de mare.
Jo què sé, Eva. Potser aquest cop no se'm moren les plantes.
