Foto: Bethan Phillips
Aquest amor. Aquest mirar-nos enllà dels ulls –que bonic que hi siguis–, aquest abraçar-nos enllà de la pell –que bonic que siguis. La gratitud és una lava calenta que neix del centre de la terra i s'escampa per les venes com un riu de mil afluents. Al vespre els somriures d'ara tornaran a ser atrapasomnis que fan fugir els malsons, i pensaré, com llavors, que el temps ho canvia tot i no canvia res, que no es mou ni un mil·límetre aquest amor que calma els abismes mentre la vida se'ns enreda entre els turmells i ens fa créixer branques noves a les línies de la mà. La gitana va dir "has sido afortunada en el amor", i potser és cert que no mentia. Que bonic que siguis, que bonic que hi siguis. No es fa tan costa amunt tornar a casa Barcelona avall si ens abracem així, si ens estimem encara així.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
