"Puc estimar-te i no tenir-te.
Deixo ben obertes les finestres de l'amor."
Eduard Canimas, "Puc obrir", Sagrat Cor
Ja ho veus, mai no hauria pensat que algun dia arribaria a dir m'agrada el fred, m'agrada obrir el balcó de casa ara que es fa fosc i sentir l'hivern a les galtes, als pulmons, a les mans. Ja tinc mans que s'acosten als quaranta i l'esquena foradada d'agulles que l'han de salvar de l'escoliosi però la pell ha après a estimar el fred perquè ja no ve de dins i els paisatges d'hivern són tan meravellosos com els dies més bonics d'estiu a l'illa. El fred ja no és la mare que no hi és la mare que no és la terra que s'allunya i només aigua sota els peus per sostenir les primeres passes. El fred ja no és em faltes tu germà infinit ni nenes i gatets d'ulls blaus tancats dins la gàbia de la por. El fred és un record que fa somriure, la bossa calenta que ens posava l'àvia dins els llençols a la casa de Sant Celoni, els plataners despullats del pati i les ganes de posar-se la bufanda i el gorro de llana i els leotards sota els pantalons. El fred d'avui és la bellesa dels dies que no compten les hores. Li obro de bat a bat totes les finestres.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
