Lluny del brogit

Sant Jordi és el meu dia preferit de l’any, des que era petita. M’encantava l’ambient del carrer, que hi hagués llibre per tot arreu, comprar-me’n un perquè sí, triar-lo amb cura els dies previs.
 
M’agradava –m’agrada, perquè de fet segueix passant encara que cap de les dues germanes vivim amb ell– la cara del meu pare quan travessava la porta a l’hora de dinar, brandant tres roses –té la sort de tenir tres dones a casa–, aquella cara a mig camí de la timidesa i l’orgull, que amb els anys ha canviat per una trucada de ma mare: “Ja tens la rosa de ton pare, vine a buscar-la abans no es faci malbé.”
 
L’amor per aquest dia, com us deia, em ve de menuda. De passejar per les parades del poble amb la meva mare, conscient que només podria triar un llibre i que, per tant, ho havia de fer bé.
 
La diada de Sant Jordi és una boníssima excusa per fer lectors conscients i allunyats de la massa. Segurament, trobareu arreu productes infantils i juvenils sovint prefabricats, sovint mancats de valors però amb grans campanyes de màrqueting al darrere. Escriptors infantils i juvenils mediàtics, que també n’hi ha. Espectacles que poc o res tenen a veure amb els llibres.
 
Però també, discretament, hi trobareu il·lustradors i escriptors excel·lents, que potser publiquen en editorials més petites. Els haureu de buscar bé, perquè sovint són lluny dels focus, però quan els trobeu, aprofiteu-ho. És una molt bona oportunitat perquè els vostres fills coneguin de prop qui s’amaga rere la feinada que suposa fer un llibre. Aprofiteu per ensenyar-los que de llibres n’hi ha molts, de molts tipus i esperoneu-los a fer preguntes als autors, més enllà del fetitx de la signatura i la foto.
 
Ensenyeu-los a cultivar aquest amor genuí per la diada. Regaleu-los llibre i rosa, tant se val si són nens o nenes. Ho volem tot. Expliqueu-los que avui és un dia especial, però assegureu-vos que entenen que els llibres es compren i es llegeixen tots els dies de l’any. Fugiu de les activitats massives per a la canalla i aneu a escoltar contes o a fer dibuixos. Fugiu dels decibels. Ho agraireu vosaltres i, amb el temps, ho agrairan ells.
 
I sobretot, en arribar a casa, comenteu els llibres que us heu firat uns i altres. I, encabat, comenceu-los a llegir plegats. No hi ha res més bonic que la lectura compartida.
 
És cert que els Sant Jordis són cada cop més ferotges i televisius, però creieu-me: encara queden reductes on gaudir-los i estimar-los, lluny del brogit. Fareu bé de buscar-los i treure’n profit.

Bona diada! 

"L’últim metro" és una pel·lícula de Truffaut, però també el que agafes entre setmana, quan tornes del cinema, del teatre o de sopar. L'últim pensament del dia.