Foto: Sophia Louise
La dona s'ajup i comença a recaragolar-se cap endins, com quan li fan mal els ovaris i no sap com posar-se per combatre el dolor, un dolor que ve de dins i que no sap si és normal o no, si totes les dones el senten tan intensament. Ningú no en parla, d'aquest dolor. Vull dir del dolor dels ovaris, un dolor exclusiu de la dona, d'algunes dones. Ningú no en parla, n'hauríem de parlar. Però la dona no comença a recaragolar-se cap endins pels ovaris, sinó per un dolor encara més íntim i més interior i més, és clar, abstracte. Un dolor que no sap identificar, que no sap d'on ve, però que la deixa anul·lada, cap endins. Se sent mesquina amb aquest dolor, amb el sentiment d'aquest dolor, però tampoc no pot evitar-lo. Potser ja és així, la vida, i la dona jove no sap què més dir-se a si mateixa, no sap quina excusa podria fer-la sentir una mica millor, sense l'absurditat de la melangia. No deixa de pensar aquestes paraules tan grans, tan universals.
Durant alguns mesos, ja no sentirà el dolor dels ovaris.
Sentirà els dolors diferents que li tocarà sentir, i se sent marejada i potser n'està fent un gra massa de tot plegat. D'alguna manera sent que ja no és qui és, que durant tot aquest temps, el temps que fa que és viva, ha estat a mitges —i se sent estúpida. La maternitat no pot ser tan absorbent. Ni tan sols la maternitat que ve per sorpresa. Potser és la soledat, que la fa sentir així. Però no és el primer cop que se sent sola, així que no deu ser per això. ¿I si decideix que no va endavant, que es queda aquí, que podrà tornar a ser aquella de qui ara renega, ara que té aquests dolors?
La dona jove voldria sortir al carrer, però després quan surt al carrer no sap què fer, ja li ha passat altres cops, que comença a caminar i passejar i s'atabala, no sap cap a on anar, i torna a casa decebuda. És absurd, ser tan inútil, ser tan jove i tan inútil. Tothom l'envejaria, tothom voldria ser la dona jove, però aquesta dona jove sent un dolor íntim i desconegut que no sap on ubicar, què fer amb ell, sobretot, com resoldre'l. Quan el metge li va dir que les coses serien difícils, tenia raó.
"Mares de ningú" acull contes de Jenn Díaz sobre la maternitat.
