Foto: Photo Vanova
El que faig és que em quedo a la taula, que té un braser, i així passo la tarda, perquè als matins faig altres coses, no sé què té el matí, deu ser la llum, que tinc ganes de fer coses, però a la tarda m'agafa així una cosa que no em puc ni moure, i és llavors quan m'assec ben a la vora de la taula i fico les cames i una mica les mans sota la roba de la taula, i amb les brases vaig fent, de tant en tant les remoc perquè no es refredin, i no puc fer altra cosa que deixar que passi la tarda. El que té la tarda per deixar-me així, no ho sé, i ve el meu home i diu, ja hi tornes, però no ho diu fent-me la pregunta, sinó que m'ho diu i ja està, i jo dic que sí, encara que no ho hagi preguntat, i tot això és el que faig des que tots els fills són fora. Abans a la tarda ja havia de fer coses, ja. Els plats del migdia, i arreglar roba i sargir, i començar a pensar què faria de sopar... però ara el meu home i jo mengem totes les nits una sopa, i de vegades amb una mica de pa però no sempre, i després escoltem una mica de música i anem a dormir, i jo ni faig els plats de la nit, perquè si els faig, l'endemà tinc poca feina a fer, perquè les habitacions dels fills són buides... i en aquella buidor hi ha molta soledat, però sobretot ordre, i no cal ni que vagi a mirar-les, perquè estan així com les vaig deixar, ben endreçades, i no hi ha manera de saber què fer amb tantes hores.
Amb la llum del dia, però, encara miro una mica el jardí, i el cuido, que em llevo ben d'hora per poder regar, perquè si ho faig a la nit espanto molts ocells que es posen allà, i vaig decidir que millor al matí, però al matí abans que surti el sol. Després vaig i cuido la veïna, que diu que no cal, però jo sé que li costa una mica vestir-se, perquè té mal a les mans, i ella diu que per estar-se a casa tant se val, no cal vestir-se, però jo sé que sí, que és millor anar vestida, que mai no se sap què pot passar-te, i si al final han de venir a buscar-te perquè t'ha passat res, i ja em diràs quina sensació que et trobin vestida amb pijama a mig matí, quina vergonya. Després de cuidar la veïna ja faig el meu dinar, i en porto una mica al fill gran, que treballa ben a la vora de casa, i ell diu que no cal, i la seva dona diu que no cal, però jo sé que sí que cal, així que l'hi porto i ell menja el dinar de la seva mare, que soc jo, i tots contents. Després ja ve l'home a dinar a casa, i ell s'estira tot just quan acaba, i jo encara em quedo una mica més, i m'estiro al sofà i miro la telesèrie, i quan acaba, ja tinc allò ficat al cos, allò que em porta la tarda, i si et dic la veritat, no sé què fan les dones que mai no tenen fills... mira que té hores, un sol dia.
"Mares de ningú" acull contes de Jenn Díaz sobre la maternitat.
