"De vegades, me'n vaig a dormir i em fa por no despertar-me mai més", va dir la meva àvia en una sobretaula. Patia demència senil i era de caràcter difícil, o això deien els grans. "Morir-te", va concloure ma mare taxativa. "No, no: el que em fa por és no despertar-me mai més", insistia ella. “Això és morir-se”, va tancar ma mare. L'àvia va callar però vam saber que no hi estava d’acord. El que no sabíem llavors és que la breu conversa se’m quedaria enredada en algun lloc per dins. Avui una brisa l’ha mogut i aquelles paraules han fet clin-clin com aquells tubs metàl·lics amb vidres i pedretes que pengen rere una porta i ens avisen quan s’obre.
La brisa ha vingut en forma de lectura, novament. El psicoanalista Miquel Bassols diu: “El que veiem en la psicoanàlisi és que el veritable acte el fas sense ser-ne del tot conscient. És el mateix que despertar-se o adormir-se. Si vols ser conscient del moment en què t’adorms, passes la nit despert. Te n’has d’oblidar, has de desaparèixer de tu mateix per adormir-te. També és molt difícil pensar que un es pot despertar a un mateix: un es desperta de bon matí o no es desperta. I això igual: els veritables actes els fas amb certa inconsciència”.
Has de desaparèixer de tu mateixa per despertar. Podríem dir que, en realitat, una mai pot despertar-se, amb aquest -se reflexiu. Pot despertar (amb despertador o sense), però no despertar-se ella mateixa. Al contrari: per despertar cal renunciar a certa pretensió de control i autogestió, tancar els ulls i confiar que, per una estranya raó, l’endemà el sol tornarà a sortir i tu despertaràs.
Si cal doncs abandonar-se cada nit a certa força de l’inconscient, no és només per somiar, sinó també per poder despertar. Potser la por de la meva àvia era a no abandonar-se, a no permetre’s habitar l’insondable i, per tant, no poder despertar. O potser aquestes van ser les meves pors en sentir les seves paraules i, amb elles, les pedretes al llindar d’una porta que s’obria, com fent música.
* A la secció "M'hi has fet pensar", Mar Vallecillos parteix d'una idea exposada en una de les entrevistes que Gemma Ventura Farré fa a Catorze.
