Elisenda Rovira
Quan vaig fer la maleta no sabia que hi eres, però sort que hi vaig posar compreses, perquè fa hores que te m’escoles entre les cames. Llavors tampoc no sabia que avortar és en primer lloc un gerundi: estic avortant.
Ahir un test d’embaràs va certificar que existies i avui sagno a la banyera mentre a fora plou. La finestra oberta, els camps des Raiguer per fi remullant-se i jo estirada sobre la porcellana eixuta per culpa d’un tap balder.
Les formigues que tot ho devoren han descobert les taques de sang a la tovallola. També van trobar l’envàs del petit suisse abans que pogués rentar-lo per pixar-m’hi a dins. Una cerca a Google va confirmar que aquella ratlleta tènue volia dir realment que sí.
Feia tres dies que et sabia aquí. La panxa inflada sortint per sobre el biquini quan prenia el sol a Es Morer Vermell, aquell nedar fins més enllà de la pedra de S’Illot per desembrossar el cap, el mareig a la boca de l’estómac en ensumar la sobrassada coenta, un sopar a Selva amb gust de ser l’últim amb vi durant un temps llarg.
Tècnicament, hi eres, o hi començaves a ser, des de feia cinc setmanes i quatre dies, segons la convenció que compta les setmanes de gestació des de l’última regla. “Cincopuntocuatro”, ha dit la ginecòloga a l’infermera. “L’úter es veu remogut”, m’ha dit a mi, mentre per la finestra de darrere seu els cotxes agafaven ordenadament l’autopista a Inca.
Ahir, al túnel de Sóller, vaig intuir que alguna cosa no anava bé. Asseguda al cotxe, el ventre dur i un record de contraccions passades. Avui, en llevar-me i anar al lavabo, m’he trobat el vermell.
Per unes hores vas ser un nadó que naixeria per Sant Jordi, vas ser un Nadal amb panxa grossa, vas ser una ecografia de tardor com a regal d’aniversari, vas ser el millor souvenir de Mallorca. Eres tot allò i només allò que projecta el cervell en un calendari de quaranta setmanes.
Avui ets una taca a les calces, un mal de panxa diferent, una possibilitat perduda, uns germans que ja no es portaran menys de tres anys i un inici de camí que aquest cop podia haver estat fàcil i ja no ho serà tant. Vas ser tot això, Tomeu, i res més que això.
"No-ficció" acull textos basats en fets reals.
