Sovint he parlat de com m’assalta la síndrome de la impostora davant de qualsevol repte, encara que sigue menut. He dit que no a fer moltes coses per a les quals probablement estava preparada per temor de no estar a l’altura. De fer el ridícul en públic (alguna vegada, així i tot, l’he fet). Conec metges amb ansietat per si mai s’equivoquen en un diagnòstic o redactant un informe que han de fer a tota castanya i això pugue tenir conseqüències insospitades. A l’altra cara de la moneda hi hauria els que més aviat pateixen la síndrome del puto amo: els que creuen que guanyarien en una batalla cos a cos amb un os per la muntanya (no rigueu, fa un parell d’anys es va fer una enquesta on es va descobrir que el 6% dels nord-americans així ho creia).
Suposo que en política la cosa deu anar una mica pareguda també. ¿Es veu vostè capaç de gestionar les emergències d’una comunitat autònoma? Sí, i tant, tinc tres carreres i un màster i una àmplia experiència política. Molt bé. ¿I què farem si envien una alerta roja des de l’AEMET a les 7 h del matí? Reunir-me amb els dels festejos taurins. Que si dorm tranquil, pregunto. Que si després de la reunió van anar a esmorzar rabo de bou en algun bar, pregunto.
I vostè, ¿es veu capaç de ser el que respongue pel que penja del seu càrrec? Vostè, que encara no se l’ha vist per cap banda i no ha donat cap explicació i cobra 80.000 € l’any. Sí, i tant. I vostè, ¿es veu capaç de respondre per tots els diputats del seu govern, per tots els secretaris i directors generals que prenen o no prenen decisions a l’altura dels seus càrrecs? Sí, i tant, porto tota la meua vida en política. Així, ¿de veritat vostè assumeix la responsabilitat de decidir accions que poden salvar o condemnar milers de vides dels seus conciutadans? ¿De reaccionar de pressa, de manera eficient i sensata, de demanar l’ajuda adequada si, posem per cas, una riuada arrasa sis pobles de la comunitat autònoma que governa? I si no ho fa bé, ¿què farà?
¿Com és que els bombers catalans van haver d’agafar els seus vehicles privats i treure’s cap identificació per anar a ajudar el primer dia després del desastre? ¿Qui els va fer girar cua amb les unitats d’elit en marxa? Que si dorm tranquil. Que si dorm tranquil quan un home explica que va veure la seua dona i la filla de tres mesos demanant ajuda des del capot del cotxe i no les ha vistes més.
Que si coneix l’orografia de la terra que governa. Que si no la coneix, ¿sap delegar? ¿En qui? ¿Hi confia? ¿Què passarà ara, el mateix que amb l’accident de metro? Que si podeu dormir tranquils o si els morts vos suren pel quarto en tancar els ulls a la nit. Si heu anat a confessar-vos, vatros que sou de missa. O si de veritat vos ho creieu, això que s’està fent tot el possible i que ara no toca buscar responsables.
"Lo pa nostre de cada dia" és un espai d'opinió d'actualitat firmat per Maria Climent. Perquè passen coses (al món, pel cap) i les comentem.
