"Ajuntes dues coses que no s’havien ajuntat mai fins ara. I el món canvia. La gent potser no hi cau d’entrada, però tant és. El món ha canviat igualment."
Nivells de vida, Julian Barnes (traduït per Alexandre Gombau i publicat per Angle Editorial)
No canviïs mai, sento que demana un amic a un altre, com si pogués ficar-lo dins d'una vitrina i aïllar-lo del pas del temps, és a dir, del pas dels canvis.
Barreges una persona amb una altra i es crea un món nou: no soc la mateixa amb ma mare que amb la veïna que em mira de reüll, que amb l'amic que retrobo un any després, que amb un noi que acabo de conèixer. Amb ma germana tinc un humor que només tinc amb ella, vull dir que només ella em sap fer riure així. És com si amb cadascú hi hagués uns rols, uns dobles sentits, una distància, una química. Com si u més u sempre fes un dos diferent.
Barreges una persona amb un lloc i també provoca una reacció. La poses en una feina, en una família, en una festa i, encara que estigui callada, ja l'està transformant. Encara més: barreges dues persones i una s'impregna de l'altra –de la seva alegria, de la seva negror, o fins i tot: d'una manera de parlar, de tractar-se–. I aleshores t'adones que la pell no és una frontera, perquè ni tapa res ni et protegeix de tot: ens anem encomanant el que som sense ni adonar-nos-en.
Barreges dues persones i una mou o paralitza l'altra. A vegades tries (o et negues) un camí pels comentaris que et fan –i al revés: el que diem també modifica els altres. I és discret: falta que algú faci un salt perquè el vulguis fer, que li vingui de gust xocolata perquè de cop en necessitis, que canviï de casa perquè t'ho plantegis, que et digui endavant perquè deixis de dubtar.
Barreges dues persones i, com els dos líquids unint-se dins la proveta, l'experiment fa el seu efecte.
