Vas néixer un divendres de primavera, a frec del cap de setmana i a les portes de l’estiu, i ets ben bé així: cofre, promesa, poncella. Pètals endins hi retens la saviesa, el plor, tantes coses que mai dius.
Ets tota discreció fins que trenques la distància i no calles. Ets de secà fins que entres al mar i et fas aigua. Ets la mare que em va ensenyar a llegir abans d’hora i l’àvia que va fer dir mama al net petit. Ets una memòria que fa por i una por atàvica de perdre la memòria. Ets la que escolta, la que hi és, la que sempre.
Després del primer divendres han vingut molts caps de setmana i setanta-cinc estius. Setanta-cinc, mare: s’ha fet gran aquella nena. I mig segle llarg pensant-me, sabent-me, sent-me coixí i flassada i agenda. D’ençà que em vas regalar la vida un altre divendres de primavera.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
