La vinya verge del pati era un desert i ara és una selva. No n’he vist els primers brots, ni les abelles que s’hi passegen de març a juny. Les roses del roser que em vaig regalar un Sant Jordi s’han cansat d’esperar i m’han rebut ben moixes. Flors seques que em parlen –soc de lectures òbvies– de l’amor que no.
M’he saltat el flirteig amb el mar, aquell començar a intimar amb timidesa. Dijous m’hi vaig submergir però sense gosar nedar-hi, em calia anar més a poc a poc. Divendres vaig enviar els preliminars a fer punyetes i ja em vaig deixar estimar sencera.
Tinc una jaqueta d’entretemps morta de fàstic, unes ganes folles de tancar el parèntesi i una nostàlgia estranya de l’època en què potser s’acabava el món.
No sé si sabré apamar l’estiu, aquest any sense primavera.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
