L’Eduard em va ensenyar a llegir el cel. Feia de mestre més enllà del que calia: de dia ens explicava física a l’aula i de nit se’ns enduia a l’aire lliure, que alci la mà qui vulgui aprendre’s els noms dels estels.
Això era molt abans que m’atrevís a convertir l’Eduard en personatge del meu primer llibre. Molt abans de l’ictus que li va robar la parla i la força i la vista. Molt abans que a mi em toqués trepitjar l’infern sense sabates. Molt abans de tot, tantes vides enrere.
És tard i soc al terrat, fent equilibris dalt d’una hamaca amb tendència a tombar-se. Recula la xafogor, avança la matinada. Aquí, en aquesta lona inestable que és mig llit i mig metàfora, miro amunt i penso en l’Eduard, que és viu i camina i parla i compon i pinta i llegeix. La Terra ha fet unes quantes voltes al Sol, però els astres que reconec són on eren. Durant un instant fugaç i etern, la lleialtat còsmica em reconcilia amb el món i amb l’univers sencer.
Hi ha lliçons que perduren: jo encara avui, tantes vides després, sabria anomenar les estrelles.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
