Que tinguis prou força per travessar la por. Que et tinguis respecte a tu mateixa. Que no oblidis què és sagrat. Que si has de creure't algú, facis més cas al que et diuen els seus ulls que a les seves paraules. Que sàpigues que tot el que ara mires despareixerà, però no de dins teu: ho podràs anar a buscar quan vulguis. Que allà on vagis t'acompanyaran invisibles: els qui has estimat, els qui estimes. Que tot va fent camí, i que hi ha camins que venen cap a tu. Que t'han de passar moltes coses que no saps, i que és bonic, perquè cada any és així.
Que et mogui l'instint. Que recordis que en cadascú hi ha un rei i un coix, un sant i un mentider, un pes que no ha de ser el teu. Que no oblidis que els qui tens a la vora et fan: cadascú t'arrossega cap a una idea o una alegria o una pena, i que tu també fas els altres. Que t'acompanyi el tacte d'un braç a la nit. Que caminis lleugera, que et tinguis a tu mateixa. Que trobis el detall que fa bell un dia normal: les paraules que algú tria per parlar, les bombolles que pugen a la copa de xampany, la sorra que el vent fa brillar, el misteri del que hi deu haver dintre el mar. Que creguis en el rampell mig boig. Que gosis obrir la mà, que surtis del cargol.
Fixa-t'hi bé: era estiu i ja ve l'hivern, estaves trista i tornes a somriure, no dormies i dorms. Al jardí hi ha la prova de tot: els pensaments que vas plantar a la torreta han mort, les dàlies moribundes que vas tallar d'arrel han ressuscitat i la llavor de lliri que semblava que no hagués de sortir ja desplega la fulla.
"Postals" són textos que Gemma Ventura Farré envia des dels llocs on viu: ja siguin interiors (com la memòria) o exteriors (els carrers i països per on volta).
