Foto: Derek Thomson
Sentir-te respirar és una pau de porta oberta, de quan la confiança ja s'ha instal·lat i tot va perdent angles i arestes. Amb el cap a l'avantguarda, vas entrar a les nostres vides amb un silenci nerviós, una calma tensa d'aquelles que els sards hi han posat nom; en diuen ariabascia, i vaig sentir com crepitaven les parets després del teu primer plor, prim i estret com els teus rínxols d'encenalls de roure i alzina. Amb tu van venir els dies llargs, de cafès a tothora i una son que s'arrossega amb carretons. Però hi ha molts centímetres d'aquesta casa que s'han omplert d'una nova llum, més càlida, com de llibreria a punt de tancar, que és quan més ganes fa de quedar's-hi. Hi ha una esgarrapada al temps i un desafiament a la raó, jo que sempre he sigut tant de creure'm-ho només si ho veig.
No sabia que un ésser diminut convertiria amb tanta facilitat els dies llargs en dies clars, maga de les coses petites, i evidents, i boniques. No sabia que algú que tot just ha après a dir vint enlloc de dideu em faria riure tant, i li explicaria tantes coses, i em diria no pateixis papa, tranquil, la vida és dura. No sabia que una personeta de tan sols quatre anys em capgiraria tantes vegades com volgués, i em faria dubtar i voleiar entre contradiccions constantment, jo que pensava tenir la vida tan clara i el món tan ben cartografiat. No som res, i és bonic saber-ho, sobretot, per algú que té la mirada tan lliure de prejudicis i estigmes. Farem nous mapes i estriparem els vells. Tombarem cantonades, seguirem corrent i, abans de creuar, mirarem a banda i banda: canviarem els noms dels carrers. Gràcies, filla. Les lliçons més importants les aprenc amb tu quan caminem.
"Qui sap si la tendresa" és una secció del cantautor Cesk Freixas, qui sap si prou tendra.
