Fa vint-i-tres anys que vaig fer divuit anys (au!) i fa vint-i-tres anys que tinc dret a votar. No sé quantes eleccions han passat per aquests ulls meus; unes quantes, ja us ho dic. I en la majoria d'elles no he votat. Sí, senyoris, no he votat moltíssimes vegades. I no per mandra, sinó per la convicció que posar un paperet en un sobre cada X temps no em garanteix una vida més sobirana, que és al que aspiro. Especialment, tenint en compte que aquest joc democràtic permet l'entrada a grups polítics i a tots els hooligans que els segueixen que, bàsicament, en el seu programa electoral llisten la vulneració de tots els (meus) drets humans. És a dir, si el sistema legitima aquestes veus, el sistema és il·legítim. I, ho sento, aquelles persones que des de l'equidistància dieu que totes les opinions són vàlides: NO HO SÓN. El que passa és que a vosaltres aquestes opinions ni us despentinen. I això té un nom: privilegi.
No he votat, tot i que la meva mare em recordava que durant una època no es podia votar i que com m'atreveixo jo a renunciar a un dret fonamental com és el dret a votar. No he votat, tot i els milers de persones que diuen que si no votes, no tens dret a queixar-te després. No he votat tot i ser conscient que durant molt de temps era una opció que, si feies pública, t'assegurava una xapa llarguíssima de la persona de torn posant en dubte la teva opció. Però ves i hi poses un xoriç al sobre! Vota en blanc, que si no, el teu vot no comptabilitza! Vota el partit dels escons en blanc! Vaja, han sortit opcions de sota les pedres per fer-me anar al col·legi electoral qualsevol d'aquests diumenges al matí en què se celebra la festa democràtica.
No he anat a un col·legi electoral fins fa un parell o tres d'eleccions. Què ha passat en el darrer temps? Doncs que ara cedeixo el meu vot.
Fa uns quants anys la Safia El Aaddam, coneguda per xarxes socials com a Hija de Immigrantes (@SafiaElaaddam) va iniciar una campanya per posar en contacte persones que cedissin el seu vot a persones que no tenen accés al dret a votar (la podeu veure aquí). El Aaddam posa en relleu que milions de persones arreu de l'Estat espanyol (i, por ende, a Catalunya que mentre no es reactivi la independència encara depèn institucionalment de l'estat espanyol) no tenen dret a votar. Així, per la cara. Moltes persones queden fora d'aquesta festa democràtica pel racisme institucional que empara i articula la llei d'estrangeria. I si per Jordi Pujol, era catalani qui viu i treballa a Catalunya, ¿per què totes aquestes persones no tenen dret a votar?
Clarament, després de veure la feina que fa El Aaddam i moltis altres activistes antiracistes, totes les palabrejas que m'havia explicat a mi mateixa sobre per què no voto es van esfondrar. Si votar és un privilegi, la qüestió no és votar o no votar. La qüestió és com garantir que aquest privilegi esdevingui un dret accessible per a totes les persones. Si no, la festa democràtica només és una festa per a unis quantis (fins i tot, per a aquellis que decidim passar de la festa i quedar-nos fora cagant-nos-hi fins al fons).
Així doncs, mentre no ho cremo tot i acabo amb el capitalisme, que significarà retocar els fonaments del joc democràtic, cedeixo el meu vot cada vegada que toca votar. Vaig amb el meu company de vot, ell agafa el sobre, els paperets, ensenyo el DNI i vota. I sí, em repugna "participar" en unes eleccions, però més em repugna que aquesta persona em necessiti a mi per poder accedir a votar.
Així que aprofito aquest espai per recordar-vos que és urgent que totes les persones tinguin els mateixos drets, QUE NO ESTÀ PASSANT. I que les persones que tenim certs privilegis hem de comprometre'ns a treballar perquè altres persones tinguin accés a drets que nosaltres gaudim naturalment, com si fossin un bé de la natura i no un compromís col·lectiu que o és per totis o no ha de ser. Les persones amb privilegis hem d'aprendre a cedir. En aquest cas, el vot.
"Setze anys per acabar amb el capitalisme" és una secció de Carla Rovira que es proposa un compte enrere cap a un món millor.
