Dimecres. Ratllo amb ganes l’última tasca de la llista. Surto cansada però m’esperen els amics. Escollim una terrassa qualsevol –potser és sempre la mateixa– i parlem. Trobem refugi en l’estesa dels plats i els gots. Obrim, en la geografia particular d’aquesta taula, una esquerda que pugui salvar-nos. Al centre, les olives verdes. Als marges, naltres –que som fills de perifèries– també hi fem viver. Hi despleguem els dubtes i els plaers. Parlem de feines i lloguers i parlem, també, de les coses que passen de nit.
Els pinyols rosegats s’acumulen. Els culs de les ampolles tenyeixen la pintura pelada amb cercles cada cop més foscos. Més humits. Algú diu que no calia córrer tant, que als vint-i-tants no cal saber-ho tot. Ens rebolquem en els somnis que ja no. Riem. Diem jo també he sentit, jo també m’he curat. L’amistat és la casa abans de ser habitada. És deixar entrar algú quan encara no has decidit on aniran els mobles. No sé on posar-lo, aquest enyor. ¿Hi quedarà bé aquí l’amor?
Arriben les braves i, entre les veus i el dringar d’alguna copa, et penso un moment. Voldria que em coneguessis així: amb la seguretat dels gestos grans, amb la brillantor als ulls quan parlo d’ella, amb la lleugeresa de saber lluny els què-diran.
Ja entenc que aquí cada una té la seva estança. Però si tu ho volguessis encara, mare, jo et convidaria a la meua: desfaríem juntes alguna caixa.
"Taller d'escriptura" recull textos literaris firmats per persones que han passat pels cursos de Catorze.
